Rebaixar la tensió

El que en un inici es pretenia que fos un acte simbòlic de normalitat institucional (la celebració d’un Consell de Ministres a Barcelona) s’ha convertit en una data vermella al calendari, en una cita en la qual convergeixen les diferents pugnes i lluites que assolen la política catalana i espanyola. Una cita que ha triat el pitjor dels camps de batalla, el de la seguretat, amb els Mossos d’Esquadra a la picota i l’amenaça del desembarcament d’agents de policia de la resta d’Espanya quan el traumàtic record de l’«a por ellos» i del barco del Piolín encara està molt fresc.

Després de diversos dies d’escalada verbal, la portaveu del Govern, Elsa Artadi, va provar ahir de rebaixar la tensió i va reiterar el que hauria de ser una obvietat: que els Mossos garantiran la seguretat del Consell de Ministres del 21 de desembre, tres dies després de l’inici de la vista prèvia del judici del procés al Tribunal Supremjudici del procésal Tribunal Suprem. La capacitat professional de la policia autonòmica està fora de tot dubte. Els recels recauen sobre els seus responsables polítics, cosa que no hauria d’estranyar després de la cerimònia de la confusió que han protagonitzat Quim Torra i el conseller Miquel BuchQuim TorraMiquel Buch els últims dies. Dins de la confusió i divisió que fueteja el sector independentista, el Govern aposta per una estratègia d’elevar la tensió als carrers.

Els CDR omplen la xarxa de plans incendiaris, i això dona combustible a Madrid a una altra irresponsabilitat: l’oposició descarnada de PP i Ciutadans, per als quals l’article 155 de la Constitució sembla que ja no és un mecanisme excepcional, sinó una palanca que pot servir tant per desposseir la Generalitat de la competència en seguretat com per destituir Torra. Les dues decisions, en el context actual, amb la vaga de fam d’alguns dels polítics presos i a pocs dies de l’inici del judici, serien de summa gravetat, i per això és tan irresponsable esgrimir-les amb l’alegria amb què ho fa la dreta. És de témer que, aquest dimecres al Congrés, Albert Rivera i Pablo Casado prossegueixin amb aquesta competició d’intransigència que no fa més que tirar més llenya al foc.

No és, certament, més irresponsabilitat el que requereixen els temps, ni a Madrid ni a Barcelona, i sí lleialtat, un mínim de respecte institucional i serenitat. Sobren incendiaris a tot arreu i falten polítics que allunyin Catalunya de l’abisme, i no que accelerin cap a ell.