Anàlisi

Catalunya no ens vol

No ens coneixen de res, no s'esforcen a fer-ho, però parlen del que volem ser i del que hem de fer per ser com volem

2
Es llegeix en minuts
Catalunya no ens vol

Jaume Sellart

No m’agrada generalitzar, no em sembla apropiat per a qualsevol discurs que pretengui ser objectiu, tot i així ho he fet en el títol i ho faré en aquest article; queden avisats. Vull entendre per què aquesta mania de reduir-nos a una etiqueta sota la qual ens hem de sentir a gust: Catalunya. Però no la Catalunya que cadascú vulgui o somiï, no, aquesta, no. Es tracta de la Catalunya que han somiat per nosaltres, que no és el mateix. No ens coneixen de res, no s’esforcen a fer-ho, però parlen del que volem ser i del que hem de fer per ser com volem. ¿I si no ho volem? ¿I si no compartim el fons ni les formes? Llavors, Catalunya no ens vol, així de contundent.

Per als que ens permetem qüestionar el fons i la forma, Catalunya ens té preparat un desterrament emocional, ens transforma en un monstre de dos caps que respon a un nom i cognom: espanyol i fatxa. I ningú els pot treure d’aquí i ningú ens pot treure d’aquí. És frustrant i dolorós assistir al linxament constant a tots aquells que dubtem i ho diem. “El dubte és l’escola de la veritat”, deia Francis Bacon. Si només assentim, aplaudim, i acatem, si mai qüestionem, vagin buscant els fils, indissolubles de qualsevol marioneta.

Catalunya no vol els Mossos que fan la seva feina; ¿com els ha de voler si són violents? Catalunya vol els que no fan la seva feina; aquests sí que “seran sempre nostres”. Catalunya no vol els catalans que es queixen, tot i que estiguin bloquejats hores i hores a l’AP-7 per obra i desig dels CDR. És igual si són camioners que necessiten continuar la seva ruta per entregar la mercaderia a temps o si són ciutadans que decideixen pagar el seu peatge malgrat trobar-se aixecada la barrera. S’ha de ser fatxa i espanyol per no entendre que una autopista estigui bloquejada durant 15 hores. Fatxa, espanyol i tonto com li deien al jove que va pagar el seu peatge.

Notícies relacionades

Catalunya tampoc vol el Govern d’Espanya, sigui de dreta, d’esquerra o de centre. Ara toca no voler aquest Govern, que ha proposat celebrar el seu Consell de Ministres a Barcelona. ¿Com l’han de voler si no venen amb un acord d’independència sota el braç? ¿Que potser això no és venir per provocar? S’ha de ser espanyol i fatxa. Catalunya no vol els periodistes, escriptors, filòsofs o historiadors que expressem la nostra opinió en qualsevol mitjà, si l’opinió és la nostra i no la seva. No volen que diguem que no ens agrada la via eslovena, que ens sembla un deliri impropi d’un govern. ¿Com no podem entendre que si s’ha d’arribar a les últimes conseqüències per la independència s’arriba i punt, tot i que sigui amb un conflicte bèl·lic pel mig? S’ha de ser espanyol i fatxa. Si mostres respecte o proximitat en altres escenaris de l’independentisme, el panorama no és millor, llavors ets també equidistant. Espanyola, fatxa i equidistant: el Leviatan.

Fa uns dies passejant per Madrid em vaig trobar amb el seu eslògan: 'Madrid t’abraça'. ¿Catalunya a qui abraça? ¿Catalunya a qui vol?