Anar al contingut

Al contraatac

La 'Consti' es fa gran

SUSANA VERA

La 'Consti' es fa gran

Xavier Sardà

Quan certs polítics parlen, denoten un enorme desconeixement sobre els debats que hi va haver quan es va redactar la Carta Magna

¿Què diríem si la nostra Constitució comencés dient: “En el nom de Déu totpoderós” o “Conscients de la responsabilitat davant de Déu”? Doncs així comencen, respectivament, les vigents a Suïssa Alemanya.

La de Dinamarca diu: “El Rei serà membre de l’Església Evangèlica Luterana”, i té una llista completa de qüestions sobre les quals es prohibeix la realització de referèndums, com ara la monarquia o els impostos.

L’article 88 de la de Bèlgica diu: “La persona del rei és inviolable; els seus ministres en són responsables”.

La institució de la Monarquia

Aquests dies sembla que la solució a tots els mals d’Espanya passa per la reforma de la Constitució. Pot ser. Però hem de tenir en compte que els canvis constitucionals no són màgics i que la nostra és, malgrat tot, una constitució cronològicament moderna. Quan certs polítics parlen, denoten un enorme desconeixement sobre els debats que van tenir lloc quan es va redactar la Constitució. Tots i cada una dels articles es van discutir i es van votar. Aquesta va ser una de les intervencions de Miquel Roca:

“Per això, avui, quan nosaltres hem donat nou vot favorable a la monarquia, ho hem fet no pensant i situant-nos en una perspectiva catalana en aquell 1714, sinó en aquell 1702 en el qual Felip V, el primer rei dinàstic borbònic, arribava a Catalunya per jurar la seva Constitució, per jurar els seus drets, per jurar els seus privilegis; i en aquesta perspectiva de recuperar aquella història que va ser fecunda i va ser positiva en aquells moments, en la qual es troba, a través de la història de la monarquia, l’origen de la unitat d’Espanya com un pacte lliure entre pobles diferents que trobaven en el mutu respecte i en la solidaritat la força d’una causa comuna, nosaltres volem avui obrir vies positives de confiança, vies entusiasmades de confiança cap a allò que pot jugar en aquest sentit la nova institució monàrquica que la Constitució defineix”.

Altres, com Heribert Barrera, van manifestar la seva oposició:

Entretots

Publica una carta del lector

Escribe un post para publicar en la edición impresa y en la web

“No tinc cap inconvenient en reconèixer molt sincerament que el senyor Joan Carles s’ha fet mereixedor de l’afecte i l’estima dels espanyols, però tots els seus grans mèrits i tot l’honor que mereix –que jo de cap manera vull regatejar-li– no impliquen que necessàriament el millor per al país sigui avui la institució monàrquica”.

No soc monàrquic i soc favorable a canviar la Constitució quan sigui preceptiu, possible i des de perspectives progressistes. És evident que hi ha monàrquics que volen canvis regressius i estan en el seu dret. D’altres volen marxar. Tot s’hi val, menys la ingenuïtat de les solucions màgiques.

Trump és president amb tres milions de vots menys que Hilary, perquè així ho permet la seva Constitució. Cada casa és un món. Per a dubtes, Norberto Bobbio.