Anar al contingut

Rebuig de les tesis de l'oposició i la Generalitat

Reflexions sobre el 'brexit'

Reflexions sobre el 'brexit'

Josep Borrell

Davant la polèmica, el compromís de la UE de no acordar res sobre Gibraltar si Espanya no està d'acord és jurídicament vinculant

Dimarts vinent, 11 de desembresabrem si Westminster aprova l’Acord de Retirada que permet la sortida ordenada del Regne Unit de la Unió Europea. L’esmentat tractat obre la porta a un període transitori, que pot durar anys, durant el qual es negociarà la "relació futura" entre la Gran Bretanya i la UE. Tot i que Theresa May aquell dia prevalgui, la història del 'brexit' no s’haurà acabat. Però almenys s’evitarà el caos que generaria una ruptura brusca.

Espanya va mantenir el seu veto al text fins a aconseguir que quedés clar que els acords sobre la "relació futura" entre Europa i el Regne Unit no inclouran Gibraltar. Els britànics van acabar acceptant, en un intercanvi de declaracions amb el Consell i la Comissió Europea, la interpretació que defensava Espanya de l’ara famós article 184.

Posició de força en la següent fase negociadora

Això no vol dir que no es puguin negociar acords entre la UE i la Gran Bretanya sobre el Penyal. Però la UE s’ha compromès mitjançant declaracions del Consell Europeu i la Comissió a què res es podrà acordar sobre la seva relació amb Gibraltar si Espanya no està d’acord. I, tot i que ni el Govern britànic ni el del ‘Penyal’ ni els partits de l’oposició ho vulguin reconèixer, això ens permet encarar des d’una posició de força la següent fase negociadora d’un interminable 'brexit'.

El 'brexit' ens afecta molt perquè les relacions entre Espanya i el Regne Unit són especialment intenses. La Gran Bretanya és la principal destinació de les nostres inversions i el segon inversor al nostre país. Hi ha més de 300 empreses espanyoles en aquell país, amb una presència molt diversificada: bancs, serveis financers, infraestructures de transport, energia, telecomunicacions, salut... a més Espanya és la destinació preferida dels turistes britànics, el 25% dels que rebem anualment.

Per saber per on va el procés i com ens afecta, convé aclarir que el Regne Unit no és part de la declaració de la Unió Europea que reconeix Espanya el dret a veto

Lògic, doncs, que a espanyols i britànics el 'brexit' ens preocupi. Ara es reconeix per part dels seus propis promotors que el resultat del referèndum va estar molt influït per informació falsa: un dels principals arguments que va utilitzar la campanya del 'leave' van ser els famosos 350 milions de lliures que s’estalviaria el Regne Unit cada setmana.

L’experiència està demostrant el difícil que és dur a terme la 'desconnexió' de la Gran Bretanya de la UE, tot i que tingui la seva pròpia moneda (no està en l’euro) i la seva pròpia frontera (no és a Schengen). Sembla mentida que s’hagi pogut fer creure que Catalunya, que comparteix amb Espanya moneda, fronteres, i institucions econòmiques i polítiques de tot tipus, pogués convertir-se de la nit al dia en un Estat independent.

Tornant a Gibraltar, l’Acord de Retirada conté un Protocol específic que explica com s’aplicarà a aquest territori, que no és part integrant del Regne Unit com ho són Escòcia o Gal·les, sinó que és un Territori Britànic d’Ultramar, la representació exterior del qual correspon a l’esmentat país i que és considerat per l’ONU  com un territori a descolonitzar.

Com a complement a l’esmentat Protocol, Espanya ha subscrit amb la Gran Bretanya quatre acords bilaterals que resolen alguns dels problemes de les relacions del Penyal amb Espanya en matèria de drets dels ciutadans, tabacmedi ambient i cooperació policial i duanera, respectivament, i un altre més sobre fiscalitat, que tindrà el rang de tractat internacional. Aquests acords milloraran sensiblement la situació del Camp de Gibraltar.

Entretots

Publica una carta del lector

Escriu un post per publicar a l'edició impresa i a la web

En la polèmica que es va produir sobre aquests acords, la Generalitat es va posar del costat de Gibraltar i del Regne Unit, il’oposició, molt patriòticament, va negar validesa jurídica a les declaracions abans citades. Per descomptat Theresa May també ho va fer, però la seva actitud és més comprensible. El Govern de Gibraltar els va considerar "paper mullat", la qual cosa ha d’alertar sobre la seva credibilitat en negociacions futures. Convindria recordar a tothom l’article 31 de la Convenció de Viena sobre Dret dels Tractats, on s’especifica que les esmentades declaracions es consideren una interpretació autèntica del tractat, és a dir, jurídicament vinculants, ja que cal tenir en compte "a més del text", "tot acord que hagi sigut concertat entre totes les parts amb motiu de la celebració del tractat".

El Regne Unit no és part de la declaració de la UE que reconeix Espanya el dret al veto sobre els acords futurs d’Europa amb la Gran Bretanya sobre Gibraltar. ¿Com havia de ser-ho si en aquestes negociacions aquest Estat ja no estarà a la UE? Són qüestions que convé aclarir per conèixer per on va el 'brexit' i com ens afecta.