Anar al contingut

LA SENTÈNCIA DE 'LA MANADA'

Nova sentència, poder patriarcal

ALVARO MONGE

Nova sentència, poder patriarcal

Gemma Altell

Només en els delictes sexuals la víctima ha de provar que es va resistir, darrere rau el control de les dones davant la seva llibertat sexual

No són arguments tècnics, no es tracta que la ciutadania desconegui el Codi Penal actual i no puguem entendre la sentència perquè no tinguem capacitat per a això, no té a veure amb que la construcció del relat dels fets ha d'estar en els fonaments jurídics. És ideologia pura, és patriarcat. No voler sentenciar –ni ratificar– que el delicte comès als Sanfermines pels components de 'La manada' va ser una agressió sexual té a veure amb l’exercici del poder per part del sistema judicial.

Desgraciadament dos vots particulars no són la majoria i l’immediat ingrés a la presó tampoc és suficient. En un moment en què moltes de nosaltres (i molts) hem decidit no callar davant d’una justícia patriarcal que transmet un missatge d’impunitat davant la violència sexual i que perpetua la por amb què hem crescut TOTES les dones, la pretesa justícia llança un missatge de ratificació sobre on està el poder.

Entretots

Publica una carta del lector

Escriu un post per publicar a l'edició impresa i a la web

Però nosaltres ja no volem seguir vivint amb por. Cada sentència que segueix penalitzant la víctima en lloc de l’agressor alimenta aquesta por. Revictimitza les dones i posa en qüestió el nostre comportament en lloc de qüestionar l’agressió en si mateixa. ¿En quants delictes la víctima ha de “demostrar la seva innocència” o provar que es va resistir tant com va poder per evitar que la sotmetessin a un delicte? Només en els delictes de naturalesa sexual. ¿Per què? Perquè darrere rau el control i la penalització de les dones davant la seva llibertat sexual: si tens determinat comportament ja saps que t’exposes a ser sotmesa i violentada per no ajustar-te al rol que té previst per a tu aquest nostre sistema patriarcal.

Les famílies seguim dient a les nostres adolescents que vigilin quan tornin soles de nit, ens cal promoure l’autodefensa feminista i, en definitiva, l’espai públic segueix sense ser nostre perquè encara vivim en una societat que exerceix violència estructural a través de les seves institucions.