Anar al contingut

Dues mirades

Ni una menys

SUSANA VERA

Ni una menys

Emma Riverola

Aquesta consigna ha d'inspirar la política, la cultura, l'educació i, per descomptat, la justícia. Perquè no es repeteixin sentències que obliguin les dones a resistir-se fins a la mort

Lucía Pérez tenia 16 anys. Va ser drogada, violada, torturada, empalada i assassinada a Mar del Plata l’octubre del 2016. El seu crim va ser contestat amb la primera aturada nacional de dones a l’Argentina. "Ni una menys" va ser el clamor. Un crit ja universal. Dos anys després, els dos homes acusats, per a qui la fiscalia demanava cadena perpètua, van ser absolts. Els magistrats van considerar que les relacions havien sigut consentides i que Lucía havia mort per sobredosi. La sentència va commocionar l’Argentina i es va convocar una nova aturada nacional de dones per a aquest 5 de desembre. Exactament el mateix dia que, a milers de quilòmetres, la indignació ha recorregut Espanya davant de la confirmació de la condemna a 'La Manada'.

Entretots

Publica una carta del lector

Escriu un post per publicar a l'edició impresa i a la web

El crit contra la justícia patriarcal s’eleva per sobre de les fronteres. I, en aquesta exigència, els accents es fonen i els noms se sumen fins a formar una llista infinita de víctimes pel propi fet de ser dones. Dones violades, assassinades, humiliades i menystingudes, també pels tribunals. ‘Ni una menys’ és la consigna. La que ha d’inspirar la política, la cultura, l’educació i, per descomptat, la justícia. Perquè no es repeteixin sentències que obliguin les dones a resistir-se fins a la mort, perquè no es menyspreïn els nostres cossos ni totes les violències que sobre ells són exercides. De la mateixa manera que l’exigència és global, també el seu combat ha d’impregnar tots els racons de la societat.