Una altra sentència de 'La manada' que ens condemna

Estava previst que aquests dies cauria la sentència de 'La manada’. Incideix en la mateixa qualificació i pena, però posa, de nou, diversos temes sobre la taula.

1. Continuem preguntant a la justícia... ¿què és una violació? És urgent que s’aclareixi. Volem saber el grau d’intimidació. Volem saber el grau de violència. Si és que hem de presentar-nos mig dessagnades o deixar-nos matar, perquè l’únic que queda clar és que només ens creuen quan estem mortes. L’ONU va declarar ja amb l’anterior sentència que “subestimava la gravetat d’una violació”. I ara, es repeteix.

2. La clau: la interpretació. El feminisme no defensa l’augment de les penes, sinó una aplicació justa i això depèn de la interpretació dels magistrats. No per caprici, sinó perquè es contempla en ordenaments i convenis internacionals, el Suprem també s’ha manifestat en aquesta línia i el conveni d’Istanbul ens recolza.

3. Hi ha una mica més d’esperança amb el canvi del vot particular. Davant l’anterior, menyspreable i vomitiu, ara dos vots conclouen que no hi va haver abús, sinó agressió. A la pàgina 89 es diu que hi va haver un acte d’“intimidació i coacció creat per tots ells, parant un parany a la víctima, tenint en compte la pràcticament nul·la possibilitat d’aquesta de fugir o escapar. En definitiva, conductes reveladores de l’existència de prou intimidació per mantenir que els fets van tenir lloc mitjançant intimidació ambiental per vèncer la voluntat de la víctima”.

Notícies relacionades

'La manada': la confirmació de la sentència torna a desencadenar la indignació

El Tribunal Superior de Navarra confirma la pena per a 'La manada'

4. La sentència dona veracitat al testimoni de la víctima, insisteix que no és l’única prova de càrrec, sinó també els vídeos i la valoració mèdica i psicològica. I no. Per molt que es digui, el tribunal diu que no hi ha “pressió mediàtica” que afecti els acusats. Cridava l’atenció que això s’assenyalés per part de Martínez, advocat que s’ha recorregut tots els platós de televisió contribuint a l’exposició mediàtica del cas.

Una nota, al marge. A TVE, aquest dimecres al matí vaig veure parlar la directora adjunta d’EL PERIÓDICO, Olga Grau, de justícia patriarcal, no sense la resposta d’un ampli atac per part de la taula. Tot i que no agradi, continuarem parlant de justícia patriarcal perquè així ho han manifestat associacions de juristes, així ho reconeixen els informes vinculants de la Cedaw, i el mateix Suprem i el Consell General del Poder Judicial han alertat sobre la falta de perspectiva de gènere. A hores d’ara, fora els comentaris de paternalisme i condescendència. La justícia patriarcal existeix. I aquesta sentència la perpetua perquè, una vegada més, hi ha el 'in dubio pro reo', tot i que els fets provats descriuen una violació en tota regla. Necessitem una justícia del segle XXI, no del passat ranci i masclista. Parlem dels nostres drets humans, de la nostra llibertat sexual. Ara queden els mesos d’espera davant del Suprem. Allà ens ho juguem tot. Perquè víctima podem ser-ho totes i del que surti d’aquesta sentència depèn el nostre futur en cas que ens violin. Cap dona no està fora de perill. No ho oblidem.