Editorial

L'insòlit ultimàtum de Torra

Al marge de les idees que defensi el Govern, la Generalitat té l'obligació de garantir la seguretat de tots els catalans

2
Es llegeix en minuts
L'insòlit ultimàtum de Torra

Marina Lopez

L’actual president de la Generalitat, Quim Torra, té una especial capacitat de complicar-se la vida. Minuts després que el conseller de l’Interior, Miquel Buchanunciés una investigació internainvestigació interna per determinar si les actuacions dels Mossos de dijous a Girona i Terrassa s’havien cenyit als protocols, el president –que té la capacitat legal de destituir els membres del Govern– va anunciar des d’Eslovènia que li donava un termini de quatre dies per promoure canvis en el seu departamentun termini de quatre dies per promoure canvis en el seu departament i, en cas contrari, prendria mesures. Si no fos pel cúmul de despropòsits que suma la política catalana en els dos últim anys, aquest seria de campionat.

La purga que exigeix Torra en els Mossos és conseqüència de l’actuació de la policia catalana per contenir les contramanifestacions de radicals independentistes radicals independentistes que intentaven impedir concentracions convocades per Vox. L’obligació dels Mossos era garantir la celebració de les concentracions autoritzades, en aquest cas les de Vox, i evitar l’enfrontament entre els dos grups. Com ha passat en altres actuacions de la policia catalana contra diversos col·lectius, existeix la possibilitat que les càrregues no fossin proporcionades ni el dispositiu s’adeqüés als protocols. La investigació que suggeria Buch semblava una resposta adequada malgrat els clamors de la CUP la CUP, ja que una de les seves diputades va resultar ferida a Terrassa.

Amb tot, la insòlita intervenció de Torra sembla que no respon a la seva sobtada preocupació per les pràctiques de la policia de la Generalitat, sinó a la seva habitual defensa dels CDR. Des que els va dir a aquests grups que no deixessin d’ “‘apretar’” amb els seus escarnis, ocupacions de la via pública i reiterats intents d’assaltar les institucionsque no deixessin d’ “‘apretar’” amb els seus escarnis, Torra va posar Buch contra les cordes en cada manifestació d’aquests comitès. I ara aquest vas s’ha curullat. Al marge de les idees polítiques que defensi el Govern, la Generalitat té l’obligació de garantir la seguretat pública de tots els catalans, pensin el que pensin. Un conseller de l’Interior no pot tenir, com pretén Torra, dues vares de mesurar. Sap perfectament que no l’hi pot demanar com sap que no el pot cessar perquè la seva presidència és vicària. Torra no fa cap altra cosa que acumular impotències, i no precisament davant de l’Estat com li agrada dir, sinó davant dels seus propis aliats i les seves pròpies debilitats.