Anar al contingut

Petit observatori

El programa comença i acaba

El programa comença i acaba

Josep Maria Espinàs

El que ara em preocupa és aconseguir acabar el llibre que estic escrivint

Si no m’equivoco, fa uns 11 anys que la Reial Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona em va proposar l’ingrés en aquesta històrica societat. Conservo el meu profund agraïment, perquè aquesta Acadèmia ha anat acollint, des de fa molts i molts anys, notables representants de la cultura, en un sentit ampli, però exigent, d’aquesta paraula. Conservo l’agraïment però no l’assistència a les reunions de l’Acadèmia. Ja ho va dir Virgili: "El temps fuig d’una manera irreparable".

Podria dir que estic vivint la posteritat, si fos amic del dramatisme, però m’agrada pensar en grans personatges perquè em fan pensar, no perquè jo ho vulgui ser, sinó perquè em fan arribar un aire de força vital. Avui es continua representant Shakespeare  i interpretant Mozart. Aquests genis no treballaven per a la posteritat, el que importava era la satisfacció immediata dels uns o dels altres.

Entretots

Publica una carta del lector

Escribe un post para publicar en la edición impresa y en la web

M’arrisco a dir que a molts dels creadors, importants o modestos, els impulsat una necessitat. L’èxit no està garantit, però la voluntat rigorosa, sí. Josep Pla va ser un escriptor que tenia una gran capacitat d’observació -més enllà de les seves arbitrarietats-. I, curiosament, quan era vell estava molt preocupat pel futur. El de la seva prosa i la seva societat. Quan tenia la mort a prop manifestava aquesta inquietud: "¿Vols dir que tot això que he escrit quedarà?" ¿Una angoixa dissimulada? També va dir que la seva literatura era "irrisòria", una paraula que utilitzava sovint.

Li he de dir que no tingui gaire en compte la posterior classe literària. ¿És que els lectors hem de viure pensant també a sobreviure? Soc conscient del meu modest recorregut literari. He de dir que la senyora Posteritat no té l’adreça de casa i que no vindrà a saludar-me. 

El que ara em preocupa és aconseguir acabar el llibre que estic escrivint. Quan escric m’agrada començar i acabar. ¿No és això, la vida?