Editorial

Els funcionaris catalans surten al carrer

Culpar Madrid del mal finançament no eximeix el Govern de la seva responsabilitat

1
Es llegeix en minuts
zentauroepp46056847 carrega parlament mossos181128125533

zentauroepp46056847 carrega parlament mossos181128125533 / FERRAN NADEU

La setmana calenta de mobilitzacions dels funcionaris catalans, que va començar dilluns amb la vaga de metges d’atenció primària, a la qual es van sumar aquest dimecres les protestes de bombers i d’estudiants i personal universitari, arriba aquest dijous a la jornada de mobilització global, amb la convocatòria d’un atur en tota la funció pública catalana. Aquesta tardor, el calendari està esquitxat de protestes de funcionaris que són en essència la mateixa reclamació: revertir els efectes al sector públic de les retallades en l’Administració catalana. Les seves reivindicacions s’han de tenir en compte, no només perquè la recuperació econòmica hauria de comportar la millora de les condicions laborals, sinó també perquè el sector públic és un pilar de l’Estat del benestar.

La Intersindical Alternativa de Catalunya (IAC) -que no és majoritària en el conjunt de funcionaris- crida el personal administratiu a fer aturades parcials de dues hores aquest dijous, mateix dia en què està convocada una vaga de professors de secundària i que s’encavalcarà amb la dels delCAP (si un acord no la desconvoca). Aquestes i altres mobilitzacions, com les de mossos del passat 6 d’octubre, són l’avantsala de la vaga general de treballadors de la Generalitat convocada pels sindicats majoritaris CCOO i UGT per al pròxim 12 de desembre. Aquests consideren "insultant" la proposta del Govern de retornar les pagues extres del 2013 i 2014 progressivament fins al 2026. Els funcionaris catalans són els únics de totes les autonomies que no han recuperat les pagues endarrerides.

El Govern s’escuda en l’argument que Catalunya està infrafinançada, tot i que culpar-ne Madrid no eximeix de la responsabilitat pròpia. No li falta raó a la Generalitat quan reclama a l’Estat un millor finançament i més inversions, però l’acció de govern implica gestionar el pressupost segons unes prioritats, i els successius executius catalans (des del d’Artur Mas  fins al de Quim Torra), amb el debat identitari per bandera, han desatès el sector públic fins a deixar-lo en una situació límit. Que Catalunya destini el 28% del seu pressupost a sanitat, per sota de la mitjana de les comunitats autònomes (33%), en dona bona mostra. El Govern faria bé d’atendre les reclamacions dels funcionaris. Els ciutadans hi tenen molt a guanyar, o a perdre, en aquest assumpte.