Les relacions entre els EUA i Rússia

L'amenaça nuclear torna a Europa

L'abandonament de tractats armamentístics confirma que Trump és un perill mundial

2
Es llegeix en minuts
L'amenaça nuclear torna a Europa

Amir Kholousi

Que Donald Trump és un perill per a la pau mundial es constata des que va arribar a la Casa Blanca, però a mesura que transcorre el seu mandat les amenaces augmenten. Fa unes setmanes, els EUA van anunciar que abandonarien el Tractat INF (Intermidiate Nuclear ForcesTractat INF (Intermidiate Nuclear Forces), firmat entre Ronald Reagan i Mikhaïl Gorbatxov el 1987. Tractat que va allunyar del sòl europeu la possibilitat d’una guerra nuclear, ja que, fins aleshores, les dues potències havien instal·lat míssils nuclears, de curt i mitjà abast (de 500 a 5.500 km), els Pershing dels EUA i els SS-20 de l’URSS, a les dues bandes de la frontera que dividia Europa durant la guerra freda.

Anteriorment, el 2002, ja s’havia produït l’abandonament d’un altre acord important, i també pels EUA, el Tractat ABM (Anti-Ballistic Missile), que prohibia la instal·lació d’antimíssils. Un tractat que havia mantingut l’equilibri de pau o terror, segons com es miri, ja que el llançament d’un sol míssil assegurava la total “destrucció mútua” a través d’una guerra nuclear.

La reaparició de l’enfrontament nuclear

La ruptura del Tractat ABM va propiciar que Vladímir Putin anunciés desplegar nous míssils per burlar-se d’aquest “escut” que els EUA havien instal·lat a Polònia, Romania i Rota (Cadis) i va presagiar la reaparició de l’enfrontament nuclear entre les dues potències en terreny europeu. Amenaça que ara augmenta davant de l’anunci de ruptura de l’INF.

Rússia ja ha avisat que en el cas que els EUA acabin amb l’INF es posa en perill la ratificació del Tractat START III del 2010 de reducció dels arsenals nuclears firmat entre Barack Obama i Dimitri Medvédev, i reobre el malson d’una escaladad’armament nuclear.

Però amb un agreujant per a Europa, la possibilitat que sigui el terreny europeu l’escenari d’una guerra nuclear, ja que seran els països de l’OTAN els destinats a acollir la instal·lació de míssils d’abast mitjà capaços d’arribar a qualsevol punt de Rússia. País que, al seu torn, respondrà amb míssils, que arribaran a qualsevol banda d’Europa i dels EUA.

Sens dubte, no és una nova guerra freda, ja que l’interès mutu entre les dues superpotències, a causa de la interdependència de les economies, impedeix que s’iniciï un bloqueig polític i econòmic entre països. Però, en canvi, la cursa d’armaments entre aquests augmenta. Ja que els EUA de Trump i la Rússia de Putin basen la seva hegemonia en la força militar, inclosa la dissuasió nuclear, i semblen disposats a incrementar-la.

Notícies relacionades

S’ha de reaccionar i no s’ha de permetre que s’instal·li altre cop en terreny europeu l’amenaça d’una guerra nuclear. S’ha de tornar a portar la proposta de demanar als estats que juguin un paper de neutralitat davant els EUA i Rússia i impedir que cap país europeu aculli euromíssils.

El 2017, la Campanya per a la Prohibició de les Armes Nuclears va rebre el Nobel de la pau per una simple raó: les armes nuclears són una amenaça per a la supervivència de la humanitat. Doncs això.