Anar al contingut

Editorial

Clamor per la sanitat pública

La defensa dels drets i les llibertats passa per protegir el servei de salut de Catalunya, una demanda que el Govern no pot desatendre

Clamor per la sanitat pública

FERRAN NADEU

El crit d’alerta és clar i contundent. Més enllà de l’acostumada guerra de xifres, el seguiment de la vaga als centres d’atenció primària (CAP) denota l’amplitud del problema i el consens entre els professionals que la situació de la sanitat a Catalunya ha arribat al límit. Segons els convocants de la vaga, Metges de Catalunya, el seguiment en la jornada de dilluns va ser del 77,3% als centres de l’Institut Català de la Salut (ICS) i del 73% en la sanitat concertada. La Conselleria de Treball va rebaixar el seguiment al 44,8% entre els metges de l’ICS i al 16,2% en els professionals de la sanitat concertada.

També en un tic costumista, no van faltar els polítics que es van deixar portar per la temptació de carregar les culpes a Madrid. David Bonvehí, president de PDECat, va apuntar que “no és que la Generalitat no hagi volgut aportar a la sanitat tots els seus recursos, sinó que la falta de finançament de l’Estat espanyol comporta que aquestes quantitats no siguin suficients”. Eduard Pujol, portaveu adjunt de JxCat, va precisar: “Hi ha unes limitacions i per això nosaltres demanem fer república”. La situació no accepta més impostures ni més jocs de banderes. L’única realitat és que Catalunya destina el 28% del seu pressupost a sanitat, mentre que la mitjana de comunitats autònomes eleva la xifra al 33%. En aquest 5% es mesuren la voluntat i les prioritats de cada govern.

Entretots

Publica una carta del lector

Escribe un post para publicar en la edición impresa y en la web

“Per al nostre pacient volem més temps", corejaven els metges concentrats a l’interior de la seu de l’ICS. Condicions laborals i assistencials pèssimes, consultes col·lapsades i unes llistes d’espera insuportables. La sanitat catalana figura entre les quatre pitjors dispensades per les comunitats autònomes des del 2015. Va ser pionera en les retallades, però a diferència d’altres autonomies, va endarrerida en recuperar la inversió, malgrat disposar d’un producte interior brut (PIB) elevat.

No hi ha excuses per sotmetre els professionals de la sanitat a un sobreesforç inhumà que ja dura massa ni per jugar amb la salut de les persones. La defensa dels drets i les llibertats de la ciutadania de Catalunya passa per protegir la sanitat pública, no per gestionar en benefici del sector privat. La setmana calenta per una ‘Atenció primària, digna i respectada’ és un clamor que el Govern no pot desatendre.