Clamor per la sanitat pública

El crit d’alerta és clar i contundent. Més enllà de l’acostumada guerra de xifres, el seguiment de la vaga als centres d’atenció primària (CAP)centres d’atenció primària (CAP) denota l’amplitud del problema i el consens entre els professionals que la situació de la sanitat a Catalunya ha arribat al límit. Segons els convocants de la vaga, Metges de Catalunya, el seguiment en la jornada de dilluns va ser del 77,3% als centres de l’Institut Català de la Salut (ICS) i del 73% en la sanitat concertada. La Conselleria de Treball va rebaixar el seguiment al 44,8% entre els metges de l’ICS i al 16,2% en els professionals de la sanitat concertada.

També en un tic costumista, no van faltar els polítics que es van deixar portar per la temptació de carregar les culpes a Madrid. David Bonvehí, president de PDECat, va apuntar que “no és que la Generalitatno hagi volgut aportar a la sanitat tots els seus recursos, sinó que la falta de finançament del’Estat espanyol comporta que aquestes quantitats no siguin suficients”. Eduard Pujol, portaveu adjunt de JxCat, va precisar: “Hi ha unes limitacions i per això nosaltres demanem fer república”. La situació no accepta més impostures ni més jocs de banderes. L’única realitat és que Catalunya destina el 28% del seu pressupost a sanitat, mentre que la mitjana de comunitats autònomes eleva la xifra al 33%. En aquest 5% es mesuren la voluntat i les prioritats de cada govern.

“Per al nostre pacient volem més temps", corejaven els metges concentrats a l’interior de la seu de l’ICS. Condicions laborals i assistencials pèssimes, consultes col·lapsades i unes llistes d’espera insuportables. La sanitat catalana figura entre les quatre pitjors dispensades per les comunitats autònomes des del 2015. Va ser pionera en les retallades, però a diferència d’altres autonomies, va endarrerida en recuperar la inversió, malgrat disposar d’un producte interior brut (PIB) elevat.

No hi ha excuses per sotmetre els professionals de la sanitat a un sobreesforç inhumà que ja dura massa ni per jugar amb la salut de les persones. La defensa dels drets i les llibertats de la ciutadania de Catalunya passa per protegir la sanitat pública, no per gestionar en benefici del sector privat. La setmana calenta per una ‘Atenció primària, digna i respectada’ és un clamor que el Govern no pot desatendre.