Anar al contingut

EDITORIAL

Westminster té la paraula

La UE ha complert la seva part a l'acordar el text del divorci unida amb Londres. Ara arriba el torn dels Comuns

BRU. Brussels (Belgium), 25/11/2018.- (L-R) European Commission President Jean-Claude Juncker, European Union Council President Donald Tusk, Michel Barnier, the European Chief Negotiator of the Task Force for the Preparation and Conduct of the Negotiations with the United Kingdom under Article 50 give a press conference at the end of the European Council meeting in Brussels, Belgium, 25 November 2018. The leaders of the 27 remaining EU member countries (EU27) have endorsed the draft Brexit withdrawal agreement and approved the draft political declaration on future EU-UK relations in a special meeting of the European Council on Britain leaving the EU under Article 50. (Bélgica, Reino Unido, Bruselas) EFE/EPA/OLIVIER HOSLET

BRU. Brussels (Belgium), 25/11/2018.- (L-R) European Commission President Jean-Claude Juncker, European Union Council President Donald Tusk, Michel Barnier, the European Chief Negotiator of the Task Force for the Preparation and Conduct of the Negotiations with the United Kingdom under Article 50 give a press conference at the end of the European Council meeting in Brussels, Belgium, 25 November 2018. The leaders of the 27 remaining EU member countries (EU27) have endorsed the draft Brexit withdrawal agreement and approved the draft political declaration on future EU-UK relations in a special meeting of the European Council on Britain leaving the EU under Article 50. (Bélgica, Reino Unido, Bruselas) EFE/EPA/OLIVIER HOSLET / OLIVIER HOSLET (EFE)

Les declaracions solemnes,les garanties obtingudes per Espanya en relació amb Gibraltar i la imatge d’unitat oferta diumenge per la Unió Europea (UE) en la firma de Brussel·les quedaran en res si el Parlament britànic no aprova l’acord per a una consumació ordenada del ‘brexit’. Els esforços diplomàtics de les últimes setmanes no seran més que paper mullat si Theresa May no aconsegueix doblegar la voluntat dels diputats conservadors més euròfobs i dels deu representants de la DUP, el partit unionista nord-irlandès, del qual necessita els vots per completar la majoria. Les dues coses semblen avui fora del seu abast.

Les anàlisis publicades per la premsa britànica més refractària a mantenir-se a la UE són suficients per concloure que és poc menys que inimaginable entreveure un desenllaç diferent, amb el cas de Gibraltar en primer lloc com a argument de pes per desacreditar a la Cambra dels Comuns l’acord negociat. Pot ser que en el fragor de la campanya andalusano tingui l’oposició al Congrés dels Diputats millor estratègia que injuriar l’acordat pel Govern de Pedro Sánchez, però resulta almenys xocant que el que aquí sembla insuficient o enganyós al Regne Unit doni per assagetar la primera ministra des de les files ‘brexiteres’.

Borrasca en l’horitzó

És més realista entendre que si l’acord per a un divorci civilitzat no surt endavant, tota alternativa serà pitjor, si és que n’hi ha. L’opinió dels Vint-i-set que el compromís assolit és l’únic possible és fruit de la convicció que si no passa la prova de Westminster, núvols de borrasca enfosquiran l’horitzó. I si aconsegueix passar-la, començarà la part més difícil: concretar en fets, dades i disposicions legals la futura relació del Regne Unit amb la UE, tenint en compte que el que s’ha firmat ara només obre un període transitori de dos anys, fins al 31 de desembre del 2020, prorrogable dos altres més, un indici que les parts entenen que res serà fàcil o ràpid.

Entretots

Publica una carta del lector

Escribe un post para publicar en la edición impresa y en la web

Submergits en el disbarat del ‘brexit’ des de juny del 2016, ni la UE ni el Regne Unit poden aspirar a molt més que a limitar els danys, però no a evitar-los tots. Perquè el divorci és nociu per a la cohesió europea, ho és per a l’economia global als dos costats del canal de la Mànega i ho és específicament per a la societat britànica, sacsejada com potser mai abans ho va estar.