Pel davant i pel darrere

"Controlant la sala segona pel darrere", deia el whatsap d’Ignacio Cosidó. Gairebé a la mateixa hora que es coneixia la «jugada estupenda» del PP per habitar la rebotiga del Tribunal Suprem, un altre portaveu del partit -Rafael Hernando- recuperava un tuit de fa set dies. S’hi veia un vídeo en què es comparaven les manifestacions d’independentistes catalans, portant llaços grocs, amb els actes de violència i les parades militars del nazisme de Hitler. "La simbologia històrica es repeteix. ¿Què més haurà de passar?", deia Hernando.  Era un exemple perfecte de la tàctica de distracció que practica des de fa anys la dreta espanyola. Tant és que aquell mateix dia a Madrid desfilessin falangistes de braç alçat, camisa blava i bandera amb pollastre.

Notícies relacionades

Guanyar versus governar

Les veus de les víctimes

Això d’utilitzar Catalunya com a culpable de tot és un recurs demagògic que dona resultats, com es veu a la campanya electoral andalusa, i a estones sembla una competició entre PP o Ciutadans. De fet, quan arribin les pròximes eleccions generals, assistirem sens dubte a un festival d’acusacions i de pors. S’intueix que la lluita per l’espai conservador portarà tots dos partits a flirtejar amb la ultradreta, tot i que no hi ha cap vergonya que no la pugui tapar un bon atac als separatistes i colpistes catalans.

Està clar, d’altra banda, que la batalla subterrània entre els dos partits tindrà els seus jocs de poder inconfessables. Mentre el PP, com hem vist, «controla» la cúpula del sistema judicial pel davant i pel darrere, a Ciutadans fa temps que busquen la complicitat dels cossos de policia. No sé què és pitjor. Els hem vist donant-los suport en manifestacions, reivindicant el seu treball exemplar en l’1-O i muntant un míting a AlsasuaAlsasua que era una festa del cinisme per a gaudi de la guàrdia civil. Fa temps que a Espanya això de la separació de poders sona a acudit d’Arévalo, però encara sorprèn la docilitat amb què molts col·lectius de magistrats i policies espanyols accepten que els partits polítics els utilitzin com a escuts. Ja se sap que el que passa a Catalunya és molt gros.