22 set 2020

Anar al contingut

Editorial

Sánchez busca el centre a Catalunya

L'impàs polític fins al judici del procés és comprensible, però es corre el risc que la solució es compliqui encara més

Sánchez busca el centre a Catalunya

CRISTINA QUICLER

Des que va arribar a la Moncloa, Pedro Sánchez es va proposar en primer lloc desinflamar la qüestió catalana per intentar normalitzar les relacions amb la Generalitat després de la ruptura i el xoc institucional produïts per la DUI i la consegüent aplicació de l’article 155 de la Constitució per l’Executiu de Mariano Rajoy, amb el recolzament socialista. La desinflamació ha funcionat, malgrat l’assetjament a què el PP i Ciutadans (Cs) han sotmès el Govern, però la normalització amb les autoritats catalanes no s’assoleix perquè el Govern condiciona qualsevol avenç a la situació dels polítics presos i menysprea qualsevol altra concessió de Sánchez, com ha passat amb el canvi de criteri de l’Advocacia de l’Estat davant del judici pel procés. La normalització es limita a les reunions de les comissions bilaterals Estat-Generalitat i al diàleg que assagen dos governs que abans ni es parlaven.

Catalunya s’ha convertit, mentrestant, en el tema estrella de les eleccions andaluses del 2 de desembre, cosa que no contribueix a destensar la situació ni a aprovar els Pressupostos Generals de l’Estat, que els partits independentistes es neguen a recolzar mentre el Govern no intervingui davant de la fiscalia en favor dels presos independentistes, una cosa que no pot fer. Així, la campanya electoral andalusa es converteix en un camp de batalla amb Catalunya en el centre, amb uns partits –PP i Cs– acusant Sánchez d’estar en mans dels independentistes, que, al seu torn, li retreuen que es comporta igual que Rajoy.

Entretots

Publica una carta del lector

Escriu un post per publicar a l'edició impresa i a la web

Aquestes acusacions creuades, de tota manera, tenen el mèrit per a Sánchez de col·locar-lo en el centre, en una situació d’equidistància que és la que vol mantenir i la que pot reportar-li beneficis electorals si, com sembla després de reconèixer que prorrogarà els Pressupostos del PP si no aconsegueix prou suports, es veu obligat a cridar a les urnes abans del que preveia. El Govern considera que no ha arribat encara el moment d’oferir a Catalunya solucions audaces –la tercera fase, després de la desinflamació i la normalització–, i per això no s’esperen iniciatives rellevants en el ple del Congrés dedicat monogràficament a Catalunya, que se celebrarà el 12 de desembre.

Tot quedarà pendent fins que se celebri el judici del procés i es coneguin les sentències. L’impàs és lògic i comprensible, però es corre el risc que llavors es desencadeni un altre carrusel electoral i la solució es compliqui encara més.