Els bufons de Velázquez

Deixats pelMuseu del Prado, per a una exposició al CaixaForumCaixaForum de les que seria imperdonable perdre’s, acaben d’aterrar a Barcelona set obres de Diego Velázquez, inclòs el quadre titulat ‘Bufó amb llibres’,en què apareix un nan de mirada intel·ligent, una mica perduda i tristoia. El mestre sevillà va pintar en les seves teles una àmplia galeria de nans, llunàtics, bufons i homes de plaer que entretenien els lleures de Felip IV. Encara que molts altres pintors també els van abordar com a tema pictòric, cap com Velázquez els va dispensar un tracte tan especial en número, respecte i intensitat. Aquests éssers marginals apareixen en almenys 12 de les seves obres, ja sigui com a objecte principal o bé en els marges, com és el cas dels nans Maribárbola i Nicolasito Pertusato, aquesta figura que sembla trepitjar el mastí a la cantonada dreta de ‘Las Meninas’.

Notícies relacionades

Naturgy: no tots els fons són iguals

La immoralitat d’EH Bildu

Espanya va començar a desintegrar-se en la seva pintura. Les deformitats de la cort es reflectien al mirall dels bufons, dels quals el geni va fer fabulosos retrats: Pablo de Valladolid, Calabacillas, Barbarroja, el Niño de Vallecas, un altre a qui li deien el Primo... Tant li van interessar que els experts han debatut durant dècades si Velázquez va ser un artista amb una consciència social avançada al seu temps o si aquests quadros obeeixen a la implacabilitat de la seva mirada, conceptes que, de tota manera, tampoc semblen contraposats. Tot i que fossin objecte de facècia, pertanyien al servei de la cort, disposaven de carruatge i rebien les seves racions corresponents. Que rigui la gent i que jo vagi calent.

Allà pelSegle d’Or, fora dels murs de palau, feia un fred vital tremend, com ara. Anys de males collites i teca pobra; com referia la dita, “no hay olla sin tocino ni sermón sin agustino”. Ciutats i camins ples de bandolers, murris a dojo, captaires i rufians. El quadro ‘Bufó amb llibres’ es va pintar cap el 1640, el mateix any de les sublevacions de portuguesos i catalans, el ‘corpus de sang’ que va esclatar per afartament. Sense fer sang amb els bufons i la cort, totes les grans crisis beuen de la mateixa font.