Al contraatac

Sense permís

La jove congressista Alexandria Ocasio-Cortez pertany al grup de dones que busquen demostrar que hi ha un altre país dins del país que continua recolzant Trump

2
Es llegeix en minuts
Democratic congressional candidate Alexandria Ocasio-Cortez speaks at her midterm election night party in New York City  U S  November 6  2018  REUTERS Andrew Kelly

Democratic congressional candidate Alexandria Ocasio-Cortez speaks at her midterm election night party in New York City U S November 6 2018 REUTERS Andrew Kelly / ANDREW KELLY (REUTERS)

Té només 29 anys, però moltes mirades pendents d’ella. Alexandria Ocasio-Cortez s’ha convertit en la congressista més jove dels Estats Units. Ho ha aconseguit pels cent mil vots que li han donat al seu districte, el 70% dels recolzaments. És la nova estrella de la política per als mitjans dins i fora dels Estats Units. Va néixer al Bronx, la seva mare és de Puerto Rico i continua pagant el crèdit amb el que va poder estudiar a la Universitat de Boston. Ella mateixa ha explicat a les xarxes socials que fins fa només un any, quan es va presentar a les primàries, havia treballat cuidant nens i com a cambrera per ajudar la seva família mentre es convertia en una líder social.

Explica també que no ha tingut assegurança mèdica. Un perfil en el que molta gent jove, i no tant, pot veure’s reflectida als Estats Units de l’any 2018. En la conversa amb Jorge Ramos per al programa 'Real America', Ocasio-Cortez assegura que sempre ha tingut clar que en les decisions importants no s’ha de demanar permís. Com va passar amb la seva candidatura en primàries davant un històric del Partit Demòcrata, Joseph Crowley, que fins i tot es va negar a anar a diversos debats amb ella al·legant motius d’agenda. Sembla que ja intuïa la brillantor d’Ocasio-Cortez que llavors encara no era una estrella mediàtica.

Notícies relacionades

Sobre la presa de decisions, ella també ha revelat que no va esperar el temps que alguns deien que necessitava per fer el salt. I això és part de la fortalesa del seu lideratge. Entre les seves debilitats s’ha arribat a remarcar la seva condició de dona, ser jove i sobretot la seva ideologia progressista. Pertany a la branca socialista que hi ha dins del Partit Demòcrata que reivindica que s’han de recuperar valors com la lluita per la gent treballadora, justícia social, sanitat universal i el control d’armes de foc. Presumeix de ser l’única candidata que no accepta donacions de corporacions ni de Comitès d’Acció Política (PAC). Va finançar la seva campanya amb aportacions de la gent i va guanyar amb 300.000 dòlars.

Expliquen els qui l’han vist créixer políticament que hi ha poc d’aparador en ella. Continua vivint i ha crescut en un lloc on la majoria de la població és negra o llatina i no han tingut mai representació directa en el Congrés. Veurem si la revolució Ocasio-Cortez es materialitza. De moment ella suma el seu nom al de moltes altres dones que aquests dies busquen demostrar que hi ha un altre país dins del país que continua recolzant Donald Trump. Per cert, aquesta setmana Isabel Allende ha rebut allà el Premi Nacional de Literatura (National Book Award) per la seva contribució a la cultura dels Estats Units. Important pel moment i pel que representa. I perquè com ella ha dit: “significa que, potser, després de tot no soc estrangera”.