2030, data límit

En l’informe especial del Grup Intergovernamental d’Experts en Canvi Climàtic (IPCC) publicat a Incheon, Corea del Sud, el passat 8 d’octubre, destaquen cinc idees sobre l’escalfament global. En el primer capítol es donen dues dades bàsiques per situar l’amenaça del canvi climàtic ara mateix: que l’any 2017 l’anomalia de temperatura va assolir els +1,0 graus centígrads respecte del període preindustrial i que la temperatura creix a un ritme de 0,20ºC per decenni.

I de l’apartat 'D’ del 'Summary for policymakers' s’extreuen tres idees fonamentals per a la seva interpretació. La primera: aplicar sense restriccions els ‘Acords de París’ no serveix per evitar l’escalfament d’1,5 graus. La segona: les polítiques que els estats signants dels acords ‘diuen’ que volen dur a terme fins al 2030 condueixen a un increment de la temperatura de 3ºC a finals de segle. I la temperatura continuaria pujant. I la tercera: revertir un augment de la temperatura d’1,7ºC suposaria un esforç de captura de carboni econòmicament i tècnicament potser impossible d’aconseguir. Per tant, superar els 1,7ºC condueix a un punt d’inflexió ara mateix irreversible.

El sistema climàtic té una gran inèrcia que només s’atura amb el pas del temps. En conseqüència, els efectes dels gasos amb efecte d’hivernacle dipositats en l’atmosfera, perduren, en la seva màxima intensitat, durant un període de 25 a 30 anys. En conseqüència la temperatura pujarà a un ritme de 0,20ºC per decenni fins al 2040 i situa l’anomalia en +1,5ºC.

 Si volem evitar superar els 1,5ºC d’increment, s’hauran de reduir a la meitat les emissions del 2010 abans del 2030 i arribar a zero el 2050. Contràriament, i per posar un parell de 'fatals’ exemples, en l’aliança contra l’ús del carbó (Powering Past Coal Aliance) no hi ha cap dels tres principals emissors –la Xina, els Estats Units i l’Índia– ni Alemanya i no es posarà en marxa abans del 2030.

I quant a la resta de combustibles fòssils, ni els EUA tenen cap intenció d’aturar-ne l’explotació mitjançant 'fracking', ni els principals productors, en especial l’Aràbia Saudita, països del Golf i Rússia, pretenen deixar d’extreure’ls. Tampoc cap país ha expressat la seva voluntat de deixar de cremar-los: s’haurien de prohibir cotxes, transformar el transport, reduir el comerç internacional, limitar el turisme: descarbonitzar l’economia. Pel que fa a les inversions de mitigació relacionades amb la substitució de les energies fòssils per renovables, no haurien de ser menors a 900.000 milions de dòlars (795.000 milions d’euros) anuals des d’ara i fins al 2050.

Notícies relacionades

Espanya prohibirà la matriculació de cotxes dièsel, gasolina i híbrids a partir del 2040

La Terra, en risc de caure en un estat d'hivernacle irreversible

Tot fa pensar que, entre el 2040 i el 2050, la temperatura pujarà com a mínim 0,2ºC més i arribarà als fatídics +1,7ºC, sense capacitat de tornada enrere segons el mateix IPCC.

A Catalunya la situació és pitjor. La temperatura augmenta 0,25ºC per decenni des del 1950, la qual cosa, segons dades del Servei Meteorològic, situa l’anomalia de temperatura ja per sobre dels +1,7ºC. I pitjor: des del 1991 l’augment per dècada és de 0,4ºC, cosa que col·locarà els +2ºC a mitjans de la pròxima dècada. Aquestes dades donen una idea de la situació en tot el Mediterrani i en gran part d’Espanya. El punt de no retorn és molt a prop.