Anar al contingut

Alerta mediambiental

Mediterrani inquietant

Mariano Cieza Moreno

Mediterrani inquietant

Josep Cabayol i Siscu Baiges

La zona està seriosament amenaçada per diversos riscos derivats de la variabilitat climàtica

Als informes del The Intergovernmental Panel on Climate Change (IPCC), la conca mediterrània ocupa un espai reduït. Contràriament, les dades dels països de la riba nord –no n’hi ha de fidedignes de la sud– són inquietants. Ho mostren les dades de Catalunya, on la temperatura augmenta 0,25 graus cada dècada des de 1950. I també on, en els últims 25 anys, ha pujat 1 grau –0,40 cada decenni. En total, i des dels anys 50 del segle passat, ha pujat 1,6 graus, 1,1 en el conjunt del planeta.

Va ser precisament per les dades de la riba nord que es va decidir crear el Mediterranean Experts on Climate and Environmental Change (MedECC) el 2015. Estudien els factors que impacten al Mediterrani, com els recursos alimentaris, l’augment de la desertització, canvis en l’ús del sòl, la contaminació, els ecosistemes, la disminució de la biodiversitat, les espècies invasives. La variabilitat climàtica empitjora la disponibilitat d’aigua, els ecosistemes, l’alimentació. Tot això desplaça persones i afecta la salut i la seguretat, en especial la de les dones, nenes i nens.

Algunes dades de partida del MedECC:

Temperatura: en el conjunt de la conca ja s’ha superat el grau i mig d’augment. Pronostiquen un augment de fins a 2,2 graus cap al 2040.

Pluja: el pitjor escenari apunta que hi pot haver una disminució mitjana del 20 al 25% de precipitacions entre abril i setembre. Al sud de la conca està clara, però no tant al nord, on hi ha zones com el sud d’Itàlia i el sud d’Espanya on sí que és molt evident, però no a Catalunya, per exemple.

Aigua: disminueixen els recursos d’aigua dolça. A causa de l’augment de la temperatura hi haurà molta més demanda per a irrigació, tant al nord com molt especialment al sud, i quedarà compromesa la quantitat d’aigua disponible per a la població.

Alimentació: augmenta la demanda i disminueix la producció de cultius, peixos i bestiar. També disminueix la qualitat de les collites i augmenten els desequilibris regionals en seguretat alimentària i dependència de les importacions.

El Mediterrani està amenaçat per diversos riscos que es deriven de la variabilitat climàtica. La qualitat de l’aire, del sòl i de l’aigua es deteriora. Hi ha conflictes d’ús d’aigua i per la terra. Augmenten els riscos d’inundacions i sequeres. El canvi climàtic repercuteix en l’aparició de malalties transmeses per vectors –mosquits– i aigua. Les al·lèrgies al pol·len s’expandeixen. Les malalties relacionades amb la calor i les víctimes mortals són més freqüents. Les condicions sanitàries poden deteriorar-se a causa de la situació social i política. Els conflictes socials poden agreujar-se per sequeres. Els conflictes derivats de la lluita pels recursos escassos, aigua, aliment, energia, especialment al sud, però també al nord i, per esdeveniments climàtics sobtats, estan causant desplaçaments forçats i poden conduir a migracions humanes a gran escala.
Les sobiranies energètica i alimentària seran claus. El futur depèn de la col·laboració entre les dues ribes, de l’aprenentatge mutu, bidireccional, per construir noves infraestructures i pràctiques locals adequades a totes dues parts.