Reconeixement i compromís

Durant els últims dies, les notícies en relació amb el no reconeixement de Kosovo per part d’Espanya han tornat a fer la seva aparició en els mitjans de comunicació. L’excusa ha sigut la celebració delsMundials de karate a Madrid. Els esportistes kosovars no van poder portar la seva bandera, ni tampoc la bandera de la seva federació olímpica, una cosa que sí que havia estat possible en els Jocs Mediterranis de l’estiu passat. A més, els seus visats d’entrada a la UE havien sigut emesos per França. Això ha sigut vist per les autoritats olímpiques com una ruptura de la resolució de les Nacions Unides, de la qual Espanya és signant i en la qual s’estableix l’autonomia esportiva per sobre de qüestions polítiques.  El COI ha amenaçat Espanya COI de fer una trucada a la resta de federacions internacionals per prohibir la celebració d’esdeveniments internacionals. Això posaria en risc la celebració, entre d’altres, delsJocs Olímpics d’Hivern, previstos per a l’any 2030.

Toc d’alerta en un període decisiu  

Curiosament, el toc d’atenció del COI coincideix amb diversos fets. El primer, la llum verda atorgada per la Comissió LIBE del Parlament Europeu al setembre per acabar amb el règim de visats a Pristina; el segon, les declaracions realitzades el dia 9 de novembre pel president del Comitè d’Afers Exteriors del Parlament Europeu i potencial successor d’Angela Merkel en la CDU, David McAllister, en què defensava la liberalització de visats per a Kosovo. I el tercer, el debat sobre la "correcció" de les fronteres entre Sèrbia i Kosovo. I tot això, en el desè aniversari de la independència kosovar i l’any en què s’han començat a veure unes noves perspectives europees per alsBalcans occidentals, no sembla una coincidència.

Notícies relacionades

El COI ja parla amb les federacions perquè excloguin Espanya si no reconeix Kosovo

"Cal trobar un punt mitjà", diu Alejandro Blanco

És cert que del grup de països no reconeixedors, ha sigut Espanya el país que ha adoptat una posició més dura en relació amb Kosovo. Malgrat el no reconeixement, alguns d’aquests països han realitzat gestos cap als ciutadans kosovars que els han facilitat la vida, com en els casos de Grècia o, fins i tot, Rússia. Pensem que no existeix ni una petita delegació consular espanyola en territori kosovar i tots els tràmits diplomàtics es gestionen a través de l’ambaixada de Skopje. I en el cas de les sol·licituds de visats, quan es concedeixen, es realitzen sota la fórmula de ‘full a part’. Segons la informació transmesa pel Ministeri d’Exteriors, no hi ha hagut impediments per a l’emissió dels visats, simplement els esportistes no s’han desplaçat uns 100 km, dues hores per carretera, entre Pristina i la capital macedònia.

Sense negar la rigidesa de la política espanyola cap a Kosovo, sembla excessiva la pressió a què les autoritats espanyoles estan sent sotmeses aquests dies. En qualsevol cas, aquest podria ser un bon moment per replantejar la posició espanyola. Més flexibilitat i compromís en les relacions bilaterals amb Kosovo, no implicaria un reconeixement de l’estatalitat i mostraria una mica més de seny i menys rauxa en l’esdevenir de la política exterior espanyola.