DUES MIRADES
Optimista Nadal
L'exconseller proposa maneres de recompondre el mirall, si és que tal cosa és possible
L’exconseller Joaquim Nadal, durant la presentació del seu llibre, el gener passat. /
En el cèlebre pròleg de 'Mirall trencat', Mercè Rodoreda feia seva la definició d’Stendhal: "La novel·la, creguem el que s’ha dit i repetit fins a la sacietat, és un mirall que l’autor passeja al llarg d’un camí; aquest mirall reflecteix la vida". En el llibre que acaba de publicar, Quim NadalQuim Nadal certifica – com Rodoreda, salvant les distàncies literàries – que el mirall està trencat. És a dir: que la història s’explica a base de bocins, que el reflex de la vida ens arriba a través de parcel·les esmicolades i que tot és un desastre, més o menys, una història "de foc i de cendra".
El foc que alimenta les passions i les cendres de tot allò que s’ha cremat. Però Nadal és un optimista i, un cop comprovada la trencadissa, proposa maneres de recompondre el mirall, si és que tal cosa és possible. Parteix de la base que vivim en un món civilitzat i que uns haurien de confessar la vergonya de l’1-O i, en conseqüència, abandonar la venjança criminal; i que els altres haurien de renunciar a la via unilateral i a l’entelèquia de pensar que el referèndum va ser homologable.
La llei de claredat que proposa té una fase prèvia que és clau. Al Canadà, es va promulgar per concretar la sentència del Suprem que reconeixia la legitimitat de la independència. És una llei restrictiva, però que parteix d’aquesta base. I fer com feia Prat de la Riba. Mentrestant, traçar carreteres, connectar telèfons i construir biblioteques.
