10 d’ag 2020

Anar al contingut

Tensió entre Washington i Pequín

La nova guerra freda

La nova guerra freda

Georgina Higueras

La política antixinesa de Trump representa el sentiment de molts nord-americans que temen l'assalt del iuan

La nova guerra freda ha començat. La decisió de Washington de retirar-se del Tractat de Forces Nuclears d’Abast Mitjà (INF, en les seves sigles angleses), firmat el 1987 per Ronald Reagan i Mikhaïl Gorbatxov, gairebé ha servit de declaració oficial del seu inici, tot i que desapareguda la Unió Soviètica, els actors actuals són els Estats Units i la Xina. Donald Trump va apuntar més cap a Pequín que cap a Moscou a l’anunciar a l’octubre la mort d’un tractat considerat clau per a la seguretat europea. Rússia va ser acusada d’haver-lo violat “durant molts anys”, i la Xina, d’aprofitar-se de no ser un dels signants per desenvolupar sense restriccions les seves capacitats de míssils i alterar a favor seu la balança estratègica en tot el seu entorn.

L’afany de Trump per contenir la Xina és la Doctrina Truman del segle XXI. Tot i que no sigui reelegit, les relacions bilaterals no tornaran al “compromís constructiu” iniciat amb Richard Nixon en la dècada dels 70. Cada dia són més les veus republicanes i demòcrates que s’alcen contra l’ambició xinesa de suplantar els EUA –“el seu benefactor”– com a líder global i se senten còmodes amb l’Estratègia de Seguretat Nacional i l’Estratègia Militar Nacional del 2017, que la declara un “competidor estratègic” i un “poder revisionista”.

El testimoni davant del Senat del director de l’FBI, Christopher Wray, va ser contundent: “La Xina representa, en molts casos, l’amenaça de contraintel·ligència més àmplia, més complicada i més a llarg termini que enfrontem”. Wray va menysprear els intents de Putin de recuperar la influència perduda i va deixar clar on s’han de concentrar els esforços nord-americans de contenció: “Rússia lluita pel present; la Xina lluita pel futur”.

Encara més demolidor va ser el discurs pronunciat pel vicepresident Michael Pence a l’Institut Hudson, en què va acusar la Xina d’utilitzar el seu poder econòmic i militar, l’espionatge i la propaganda per debilitar el lideratge mundial dels EUA i interferir i influir en les eleccions al Congrés. “La paciència s’ha acabat”, va dir Pence, després d’haver afirmat que “el que els russos fan empal·lideix en comparació amb el que està fent la Xina en aquest país”.

Guerra comercial

En un doble salt de la retòrica als fets, l’Administració de Trump ha desencadenat la guerra comercial i ara, sense tractat INF, té llum verda per desenvolupar i desplegar a Àsia míssils d’abast mitjà i impulsar la revisió del 2018 de la doctrina nuclear. Aquesta nova estratègia militar complementa “el gir asiàtic” del president Obama, pretén reposicionar els EUA en l’Indo-Pacífic i contrarestar els avenços armamentistes xinesos, inclosos els míssils Dongfeng-26 que, segons el Departament d’Estat, amenacen l’estabilitat regional i global.

La guerra comercial acaba de començar. L’escalada està prevista per al gener vinent, quan la imposició d’aranzels del 10% sobre productes xinesos per valor de 200.000 milions de dòlars passarà a ser del 25%. Si Pequín pren represàlies, la Casa Blanca ha amenaçat d’ampliar els gravàmens a altres importacions xineses per valor de 267.000 milions. L’economia nord-americana, en cicle alcista, almenys a curt termini, no s’ha vist afectada i la reducció del creixement global que denuncia l’FMI són per a la política d’“els EUA primer” mers “efectes col·laterals”. Com en la renegociació de l’acord comercial amb el Canadà i Mèxic, Washington utilitzarà els seus ressorts per lligar curt els seus aliats, deslligar la seva economia de la xinesa i crear dos blocs econòmics mundials diferenciats.

La política antixinesa de Trump representa el sentiment de molts nord-americans, que se senten ultratjats pel dèficit comercial amb Pequín –375.100 milions de dòlars el 2017–, detesten que estigui a mans xineses el 18,7% del deute públic dels EUA –1,189 bilions de dòlars– i temen l’assalt del iuan al dòlar, moneda que ha permès a Washington mantenir-se al capdavant de l’economia mundial. No obstant, el detonador ha sigut el ‘Made in Xina 2025’, el pla del president Xi Jinping per convertir el país en la primera potència tecnològica.

Entretots

Publica una carta del lector

Escriu un post per publicar a l'edició impresa i a la web

Washington sembla haver-se despertat enfurismat contra la “dictadura xinesa”, que representa el fracàs de la visió de Woodrow Wilson de “mercat lliure, eleccions lliures i pobles lliures”. Amb el recolzament de les institucions internacionals creades pels EUA després de la segona guerra mundial, la Xina ha passat de ser un dels països més pobres del planeta a la segona potència econòmica mundial; ara bé, en contra del messianisme nord-americà per la democràcia liberal, Xi Jinping ha posat de relleu el “model xinès” i s’ha mostrat disposat a compartir-lo amb altres països emergents.

L’amenaça de ser relegats tecnològicament i geopolíticament a un segon pla ha convençut Washington que, siguin quines siguin les conseqüències, de moment més val una guerra freda que una de calenta.