Un abús del Codi Penal

No per esperada ha causat menys commoció a Catalunya la contundència de l’escrit d’acusació de la fiscalia en les causes especials contra el procés obertes al Tribunal Suprem i a l’Audiència Nacional. El relat dels fets per part de les acusacions i la consegüent qualificació dels delictes no ha variat substancialment des del final de la instrucció. Els qui van aixecar expectatives en sentit contrari ho van fer des de l’esfera política i sense base jurídica.

La suma de 177 anys de presó per als processats que sol·licita el ministeri públic parteix de la premissa que tant Oriol Junqueras (25 anys) com diversos exconsellers, els líders de l’ANC i Òmnium Cultural i l’exmajor dels Mossos Josep Lluís Trapero van incórrer en un delicte de rebel·lió. En absència d’actes violents de substància en què sostenir aquest càrrec, l’escrit argumenta que les crides dels líders independentistes a la mobilització amb vista a l’1-O comportaven «en un alt grau de probabilitat l’ocupació d’actituds de violència i enfrontament».

Des d’aquestes pàgines, com hem manifestat en altres ocasions, no podem compartir un relat dels fets que defineix com a violents els líders independentistes ni els seus seguidors, perquè, senzillament, no es correspon amb la realitat... Van poder obrar amb menyspreu a la llei i amb pràctiques dubtosament democràtiques, però violentar el marc legal no és sinònim de violència. Peticions de presó tan severes, de transformar-se en condemnes, constituirien un abús del Codi Penal i només servirien per danyar la convivència a Catalunya, ja danyada pel procés sobiranista.

En el seu moment va ser un error polític portar l’assumpte català al terreny únicament judicial, cosa que ara dificulta que es pugui resoldre. Però a ningú se li escapa que un conflicte de naturalesa essencialment política només des de la política pot encarrilar-se. L’escrit de l’Advocacia de l’Estat, L’escrit de l’Advocacia de l’Estat, que no aprecia delicte de rebel·lió i identifica els fets com a sedició i malversació, és un primer (i lleu) pas en la bona direcció.

Curiosament, el debat polític no s’ha centrat en les acusacions, sinó en la figura del president Pedro Sánchez. PP i Ciutadans el van acusar de doblegar-se a l’independentisme, mentre el president Quim Torra el va culpar de ser «còmplice» de la repressió. Uns i altres menyspreen l’estat de dret que diuen defensar.