El taló d'Aquil·les de Casado

Amb la fi del tornisme, a Espanya els lideratges duren un instant. Un cop estripada la baralla bipartidista, de cartes marcades, el trànsit de Pedro Sánchez des del desnonament fins al poder va ser gairebé tan veloç com el de Mariano Rajoy des de la Moncloa fins al registre de la propietat. És el signe dels temps; si no, que l’hi preguntin a Pablo Casado.

Beneficiari de la fuga d’un Rajoy que no va voler testar, Casado va aconseguir la presidència del PP amb la mateixa rapidesa –i un esforç semblant– que anys enrere sumava títols universitaris. Va tenir dos grans puntals: el patrocini moral de José María Aznar i l’apadrinament orgànic de María Dolores de Cospedal, disposada a tot si servia per parar els peus a l’exvicepresidenta del Govern Soraya Sáenz de Santamaría.

El problema de Casado no és ja el seu tèrbol expedient acadèmic, convenientment blanquejat pel Tribunal Suprem, sinó el full de serveis de la majordoma que li va obrir les portes de Génova. Sense el suport de Cospedal, avui Casado estaria embellint el seu currículum a la recerca d’ocupació en alguna consultora. Tot el que a ella l’afecti, doncs, l’afecta a ell.

Notícies relacionades

El PP es posa de perfil amb els àudios de Cospedal i Villarejo

Cospedal es va reunir en secret amb Villarejo a la seu del PP

Les gravacions de José Manuel Villarejo José Manuel Villarejo, en les quals la llavors número dos del PP i el seu marit exploraven les zones fosques per desactivar el 'cas Gürtel' el 2009, són, per tant, un torpede en la línia de flotació de Casado. Primer, perquè el PP ha exigit el cap de la ministra Dolores Delgado per xerrades igual d’antigues amb l’excomissari, però, en comparació, molt menys comprometedores. Segon, perquè conspirar amb un policia per entorpir l’acció de la justícia constitueix un delicte greu, i més encara en un polític. I tercer, perquè les cintes desmenteixen el suposat afany de sanejar el PP del qual sempre ha presumit Cospedal.

PARRICIDI POLÍTIC

A Casado només li queden dues alternatives: forçar la renúncia a l’escó de Cospedal, un parricidi en termes polítics, o convertir-se en còmplice dels que van orquestrar i encobrir la trama Gürtel. Tot això, amb tres judicis pendents pel finançament il·legal del PP... i amb Albert Rivera trepitjant-li el taló d’Aquil·les de la corrupció.