L'efecte pèndol

Si mirem la història, ens adonem que les societats que l’han anat teixint han passat per períodes que amb major o menor freqüència han sigut oscil·latoris: han creat un efecte pèndol que ha fet que les ideologies i les conductes d’una o diverses generacions provoquin amb el temps un efecte fluctuant que derivi cap a l’extrem contrari. D’una societat progressista el més probable és que amb els anys, per l’efecte rebot i a criteri del ciutadà, es basculi cap a una societat conservadora per enviliment de la contrària.

Segons diuen els experts, l’oscil·lació del pèndol cada vegada és menys, és a dir, tendeix a recórrer menys tram d’un extrem a l’altre a la recerca del centre, la qual cosa seria el punt d’equilibri, en el qual, segons diuen, mai serà possible aturar-se perquè el pèndol sempre tendeix a oscil·lar. Fixem-nos com l’acceptació de les relacions sexuals prematrimonials o la tolerància sobre la llibertat sexual eren molt mal vistes fa algunes dècades i de sobte el pèndol va oscil·lar cap a una societat més liberal que accepta, entre moltes altres coses, l’adopció gai i una àmplia liberalització sexual.

Notícies relacionades

Naturgy: no tots els fons són iguals

La immoralitat d’EH Bildu

Ara existeix una tendència política que oscil·la cap a la dreta més conservadora, probablement com a resposta a una etapa progressista que viu les seves hores baixes en la majoria dels països d’Europa. El ressorgiment dels partits d’ultradreta a França, Suïssa, Dinamarca, Alemanya, Grècia o Àustria ens indica que l’oscil·lació del pèndol està provocada per les polítiques socialdemòcrates que han anat perdent força, desgastades per un període d’una crisi econòmica molt fort que ha assolat Europa, l’onada de migrants que sacseja molts països i la globalització que ha encomanat una sensació de vulnerabilitat social.

Aquesta precarietat ha donat pas a un període en què s’ha agreujat la crítica cap a unes institucions que, quan el pèndol era a l’altre extrem, semblaven intocables, com ho són la monarquia, l’Església, el sistema judicial, la banca o la política.