Rumors de rebel·lió

Encara no ha transcendit l’escrit d’acusació de la fiscalia en el cas del procés, però se senten rumors que aquesta institució mantindrà l’acusació per rebel·lió en el seu escrit de qualificació provisional. No obstant, s’ha de recordar que aquest escrit de qualificació provisional no compromet en absolut la fiscalia, que pot modificar la seva acusació fins al final del judici, quan presenti la denominada qualificació definitiva. Podria acabar, fins i tot, demanant-ne l’absolució.

És per això que el més freqüent és que en aquest escrit la fiscalia no descarti cap qualificació delictiva i, fins i tot, que tiri llarg, precisament per deixar-se a si mateixa un ampli marge de decisió durant tot el judici. Una qualificació d’inferior gravetat dels fets –la conspiració per a la rebel·lió, per exemple– suposaria un relatiu alleujament per als acusats, però s’ha de recordar que en aquest cas existeix un actor popular que molt probablement mantindrà les acusacions més dures. És per això que, tot i que la fiscalia rebaixés les acusacions, això no impediria al tribunal condemnar pel delicte més greu.

Més mediàtica que jurídica

En resum, l’expectativa creada entorn d’aquest primer escrit és més política o mediàtica que jurídica. Es vol saber, en el fons, si els comentaris de diferents membres del poder executiu quant a la no existència de rebel·lió es veuen confirmats en aquest primer escrit, cosa que donaria peu a parlar –crec que injustament– de pressions del poder executiu sobre la fiscalia, que, tot i que sens dubte s’hagin pogut produir en el passat –recordem l’infaust “això la fiscalia t’ho afina”–, no sembla que hagin de tenir la més mínima transcendència en aquest cas.

Notícies relacionades

Plorar de pena

Les incògnites del 12M

A més, el soroll polític i mediàtic ha complicat la qualificació delictiva. En un primer moment, es va parlar de sedició, i poc després, de rebel·lió, delicte imputat pel magistrat instructor amb un cridaner esforç argumentatiu que va permetre –al meu judici, indegudament– suspendre dels seus càrrecs els polítics independentistes, cosa que hagués sigut impossible amb qualsevol altra imputació delictiva, tret de la de terrorisme, que òbviament no es presentava. S’ha de recordar que aquest esforç argumentatiu no va convèncer els magistrats alemanys.

Sigui quina sigui la qualificació que finalment faci la fiscalia, res impedeix que, per fi, sol·liciti la llibertat provisional dels presos. Convé recordar que són constitucionalment innocents. Que els delictes a enjudiciar siguin greus no vol dir, en aquest cas concret, que els presos siguin persones “perilloses”. D’altra banda, actualment, la tecnologia permet avortar qualsevol intent de fuga en el cas d’aquests presos, que s’ha d’assumir que és bastant particular. No existeix cap risc que destrueixin proves. I en el panorama polític actual és ontològicament impensable que la seva llibertat pugui propiciar una reiteració dels fets pels quals estan sent jutjats. De fet, mai haurien hagut d’entrar a la presó.