28 maig 2020

Anar al contingut

Cultura i economia

No confonguem artista amb altruista

MARISCAL

No confonguem artista amb altruista

Juli Capella

Sense artistes els mercaders mai tindrien res a vendre i, el més important, continuaríem sent primitius. I, sí, els artistes també mengen, poc, però cada dia

¿Per a què serveixen els artistes? Per a res. Per això són imprescindibles, com els filòsofs, perquè el seu valor no és funcional. Entre la cort política que ens envaeix, de tant en tant hi ha algun brot verd, com el projecte de l’Estatut de l’Artista, impulsat per Units Podem i que s’ha aprovat per unanimitat, sí, com ho llegeix. Insòlit. Massa bonic perquè acabi bé. ¡Sort, Guirao!

L’artista és aquest personatge atípic, sospitós habitual, paràsit de la societat. Així ho veu molta gent, algú prescindible, que no aporta res pràctic. Per això molts consideren que ja estan pagats al poder fer el que els agrada. Si treballes en alguna cosa a desgrat, llavors està bé cobrar, però si a sobre et diverteixes... No és broma, ho he patit en carn pròpia sense ni tan sols arribar a artistet. D’aquí que la frase: “Aquest viu de l’art”, per qualificar el penques, em commogui.

666 euros al mes

La nova llei intentarà ordenar la fiscalitat dels artistes, aplicant un IVA del 10%. Mesures urgents per evitar la precarietat de milers de persones, on només unes quantes assoleixen fama i recompensa econòmica. Un estudi del 2016 constatava que el 45% d’artistes espanyols no arribaven al salari mínim, és a dir 8.000 euros a l’any, 666 –l’infern– al mes.

Entretots

Publica una carta del lector

Escriu un post per publicar a l'edició impresa i a la web

En vista d’aquesta iniciativa, diversos mitjans econòmics ja han posat el crit al cel, ¿per què cal protegir l’art? Són els mateixos que troben lògic que se subvencioni l’armament, els automòbils i l’agricultura, però mai la cultura, ¿per què? Són així de catets i avars. Hi ha hagut altres períodes històrics en què la creació cultural trobava millor encaix entre el poder. Ara només interessa com a mercaderia vendible, l’anomenen indústria cultural, representa el 3% del PIB, però els molesta que qui imagina el producte que després mercadejaran, a més de disfrutar, vulgui tenir el seu pessic. Sense artistes mai tindrien res a vendre, però el més important: continuaríem sent primitius.

I, sí, els artistes també mengen, poc, però cada dia.