Explica'm una història d'amor

Només hi ha tres o quatre temes per a un escriptor (i per a un artista): el pas del temps, la mort, la recerca de l’amor i de la bellesa, la solitud. Sempre em fa somriure la cara de conflicte que posen els escriptors quan els (mals) periodistes els pregunten sobre què va la seva novel·la. ¿Sobre què ha d’anar? Si fa 2.500 anys que totes les novel·les van sobre el mateix.

L’altre dia vaig anar a veure ‘Ha nacido una estrella’. Vaig recordar la pèssima 'La La Land', una pel·lícula de la qual no et creus res: ni per què s’enamoren, ni com es desenamoren, ni la passió, ni el dolor, ni res de res. La vaig veure amb el meu fill d’11 anys, el més afinat crític de cine que conec, i vam sortir de la sala amb la sensació rabiosa que tot era fals, que tot era mentida, per molt guapos que fossin els seus protagonistes, per molt bonics que fossin els decorats i l’ambientació.

Em vaig preguntar quant temps hauríem d’esperar abans de poder dir, sense que ens acusessin de cínics i d’esgarriacries, que la pel·lícula no era bona. De vegades han de passar alguns anys abans que algú gosi opinar que una obra, malgrat haver tingut gran èxit, no té interès. Vaig respirar alleujada fa unes setmanes al llegir les opinions (que comparteixo, jo només vaig aconseguir llegir-ne 50 pàgines) de Javier Marías sobre Karl Ove Knausgard. Potser l’únic jutge objectiu d’una obra sigui el temps.

El contrari passa amb 'Ha nacido una estrella'. Només hi ha hagut i hi ha una història d’amor, es tracta de saber explicar-la: la de 'Romeu i Julieta', la de Salamano i el seu gos, la d’Elliott i E.T., la de Peter Pan i Wendy, la d’Escarlatala de Proust i la seva àvia, la de Gabriel Conroy i Gretta. I la que explica Bradley Cooper a ‘Ha nacido una estrella’.

Sempre que algun amic escriptor m’explica que ha escrit un llibre, després d’alegrar-me’n molt i de felicitar-lo per haver aconseguit una proesa així, li pregunto, plena d’il·lusió: "¿Hi ha alguna història d’amor?".

Notícies relacionades

Plorar de pena

Les incògnites del 12M

Com diu Michel Houellebeck, el millor (i més romàntic) dels escriptors francesos contemporanis, en el seu poema 'La possibilitat d’una illa': "I l’amor, en què tot és fàcil, on tot es produeix a l’instant."

Una Lady Gaga commovedora

Al principi d’'Ha nacido una estrella', abans d’intercanviar una sola paraula, el protagonista, una estrella de rock de tornada de tot (gran Bradley Cooper), escolta cantar la noia (una immensa, al·lucinant, commovedora Lady Gaga) en un bar. Ella acaba la cançó ajaguda a la barra; de sobte, gira la cara cap a ell i es miren un instant, un segon, potser dos, i allà hi és tot. Si la pel·lícula acabés en aquell moment, ja seria magnífica, però aquest és només el principi, n’hi ha molt més. No se la perdin.