¿L'Estat va afusellar Companys?

Amb motiu d’unes paraules del president de la Generalitat, Quim Torra, l’aniversari de l’afusellament del president Lluís Companys, es va desencadenar una polèmica que encara dura i en què els dos bàndols enfrontats s’han creuat acusacions de falsificar la història. Dilluns, dia 15, Torra va afirmar en un tuit: “Avui fa 78 anys el president Lluís Companys, elegit democràticament, va ser assassinat per l’Estat espanyol”. Després, en l’acte commemoratiu a la fossa de Montjuïc, on va ser afusellat, va assegurar que ni el cap de l’Estat ni el Govern espanyol havien demanat perdó per això. Dies després, a final de setmana, la líder de Ciutadans, Inés Arrimadas, va afirmar en el Parlament que “qui va afusellar a Companys va ser el règim franquista, no l’Estat espanyol”, una opinió compartida per altres polítics, com el secretari d’Organització del PSC, Salvador Illa, i intel·lectuals, com la professora de Dret Constitucional Argelia Queralt.

¿Per què escandalitza ara una frase com la d’Arrimadas, que s’ha arribat a acusar d’ignorant i indocumentada? Fins ara, hi havia un consens generalitzat en què a Companys el va afusellar el franquisme, després de ser entregat per la Gestapo. Però ara, com l’independentisme només concep l’Estat espanyol com a malvat, se li han d’adjudicar també al mateix Estat actes tan reprovables com l’afusellament dels adversaris polítics, sobretot si són catalans, perquè, segons aquest relat, els catalans només podien ser al costat bo i, si no, no eren catalans.

Per això en els inicis del procés es va organitzar el simposi ‘Espanya contra Catalunya’ o que s’expliqui la guerra civil com una contesa d’Espanya contra Catalunya, una visió antihistòrica. Alguns historiadors, com Joan B. Culla, contribueixen a aquest relat i, per desqualificar Arrimadas i als qui sostenen que la responsabilitat va ser del franquisme, asseguren que la continuïtat entre el franquisme i l’Estat de dret democràtic es basa en el fet que a Espanya no s’hi va produir cap ruptura. Culla, no obstant, no té cap escrúpol per exculpar Itàlia, França, Portugal i Alemanya perquè Benito Mussolini va ser penjat, la França de Vichy estava ocupada, els militars portuguesos van acabar amb la dictadura salazarista i es va produir la desnazificació alemanya, de la qual se’n podria parlar molt, per cert.

La tesi que el règim franquista perviu perquè Franco va morir al llit i no va triomfar la ruptura que perseguia l’oposició democràtica encaixa perfectament en els reiterats intents de l’independentisme per convèncer-nos que el franquisme –o el feixisme, segons Torra– segueix present a Espanya i a Catalunya.

Una altra teoria per sostenir la continuïtat entre l’Estat franquista i el democràtic és que ni el PP ni Ciutadans han condemnat el franquisme o no han repudiat els judicis sumaríssims del règim franquista. ¿Des de quan el que facin dos partits determinats defineix la naturalesa de l’Estat? Però és que, a més, el Congrés dels Diputats va aprovar l’any passat un text que declarava les sentències dictades contra Companys pel Tribunal Regional de Responsabilitats Polítiques (el desembre de 1939) i pel Consell de Guerra d’Oficials Generals (l’octubre de 1940) com a “il·legítimes, radicalment nul·les i injustes i a les quals falten absolutament d’eficàcia i validesa”.

Deportació de jueus

Notícies relacionades

Dir-se Terricabras

Puig surt a la borsa amb cinturó de seguretat

La polèmica recorda la que es va viure durant anys a França amb motiu de la deportació dels jueus durant l’ocupació alemanya. En total, 76.000 van ser enviats als camps d’extermini, 13.000  en la batuda coneguda com la del Velòdrom d’Hivern, Velòdrom d’Hivern,el 16 de juliol de 1942. Cap president de la Quarta ni de la Cinquena República havia reconegut la responsabilitat de França en les deportacions amb l’argument inacceptable, utilitzat entre altres per François Mitterrand, que qui va fer allò “no era França”. Va haver de ser Jacques Chirac qui, el 16 de juliol de 1995, en el 53a aniversari de la batuda, admetés la responsabilitat de França. “Sí, la bogeria criminal de l’ocupant va ser secundada per francesos, per l’Estat francès”, va dir Chirac en un discurs històric. Mitterrand havia sigut el primer president en assistir, el 1992, a la commemoració anual de la batuda, però no va pronunciar cap discurs.

Però una cosa és acceptar les responsabilitats que corresponien als francesos que van col·laborar amb l’ocupació nazi i una altra, establir una continuïtat entre la França de Vichy i la Quarta i la Cinquena Repúbliques, o entre l’Estat franquista i l’Estat democràtic sorgit del que els mateixos propagandistes anomenen el “règim del 78”.