El xuixo

Si deixem de banda els conflictes relatius als claus i les estelles de la creu de Crist o a altres assumptes fetitxistes, no hi ha disputes més espinoses que les gastronòmiques. Centrem-nos en el xuixo, aquesta pasta de full amb llevat, farcida de crema, fermentada i fregida en oli, que va derivar del francès 'chou à la crème' (el que entenem per una lionesa) i que tant pot ser una menja extraordinària com un monstre oliós, amb la crema presa i, encartonada, la pasta.  Fa uns anys em vaig atrevir a dir que el xuixo era el tapís de la creació de la gastronomia gironina, "una marca de fàbrica", però més tard he tingut notícies dels 'globets' de Mataró o dels 'tornemi' de Badalona. Els seus defensors asseguren que els xuixos van ser creats allà.

Potser per marcar territori, els gironins decideixen commemorar el fet que un pastisser de 1918, ara fa cent anys, va introduir aquesta 'viennoiserie' (a mig camí de la brioxeria i la pastisseria) a la dieta nord-oriental. Inauguren avui L’Any del Xuixo amb una placa al número 15 de la Cort Reial, que és on el confiter Emili Puig Burch, tot fregint la pasta, va fer del 'chou' un 'xuixo', i també organitzen el Campionat Mundial de Xuixos, una competició que prometo seguir amb molt d’interès. Que quedi clar, doncs, que aquest dolç exquisit és gironí. Si algú vol tastar-ne un d’autèntic, filigrana de dolcesa i esponjositat, que vagi a La Puntual. Ja m’ho sabran dir.