Anar al contingut

Editorial

El fracàs de la DUI, un any després

En un ambient de fractura independentista no estranya que se sentin veus que reclamen eleccions sense esperar la sentència del Suprem

 El Parlament celebra la declaració dindependència. / JULIO CARBÓ/ FOTOG.: ALBERT BELTRAN

Dissabte vinent es compleix un any de la fallida declaració unilateral d’independència (DUI), que es va proclamar en el Parlament només un dia després que Carles Puigdemont hagués pogut evitar-la amb la convocatòria d’eleccions autonòmiques, fet que va estar a punt d’anunciar, però que al final va desestimar.

Durant aquest any s’han publicat múltiples informacions i anàlisi sobre les raons per les quals el president de la Generalitat es va llançar al final pel pendent de la DUI, que va coincidir amb l’aplicació de l’article 155 de la Constitució, que intervenia l’autonomia catalana. Era coneguda la mediació del lenkadari Íñigo Urkullu per evitar la DUI i el 155 i obrir una via de diàleg entre el Govern de Mariano Rajoy i el Govern. Però aquest diari revela una carta d’Urkullu amb què va intentar una última mediació a la desesperada al mateix matí del 27 d’octubre. La proposta d’Urkullu era molt raonable i consistia bàsicament a introduir en el debat al Senat sobre el 155 una esmena que paralitzava l’aplicació de l’article mentre no es declarés la independència, instava a iniciar un procés de diàleg encaminat a aconseguir “un pacte de convivència” i proposava la celebració immediata d’eleccions autonòmiques. De les tres condicions, només es va complir la tercera per voluntat de Rajoy a l’aplicar el 155.

Entretots

Publica una carta del lector

Escriu un post per publicar a l'edició impresa i a la web

Puigdemont ha al·legat per no dissoldre el Parlament que no tenia garanties de Rajoy de no recórrer al 155, però el cert és que la posició del president va començar a girar quan al carrer i a les xarxes socials van començar a dir-li “traïdor” i produir-se abandonaments en el seu propi partit. El que sí que sabem un any després és que les conseqüències han sigut desastroses també per a l’independentisme: polítics a la presó o a l’estranger, agreujament de la fractura de la societat catalana i una divisió cada vegada major dels independentistes, els últims signes dels quals són la ruptura de la CUP amb el que qualifica de persistència de l’“autonomisme”, el fracàs de la cimera independentista que s’havia de celebrar aquest dilluns a Waterloo i les noves declaracions crítiques de l’exconsellera Clara Ponsatí, entre altres.

En aquest ambient, no és estrany que comencin a sentir-se veus que reclamen noves eleccions autonòmiques sense esperar a la sentència del Tribunal Suprem sobre el procés. Entre altres raons perquè és gairebé impossible que el Govern tiri endavant els Pressupostos.