Estimats Jutges Mags del Suprem:

Deixem les hipoteques a part. Observo que aquest any, com és tradicional, cadascú us demana el que li sembla més oportú.Pel que fa al procés de Catalunya i als polítics presos, l’altre dia vaig veure una manifestació que demanava condemnes llarguíssimes i, en canvi, els partits independentistes li demanen al Govern i als patges reials de la Fiscalia que deixi anar els presos. El Govern, per la seva part, els demana que no allarguin vostès la presó preventiva i que, potser, demanaran l’indult quan hi hagi sentències. En canvi, els partits de la dreta, volen modificar la llei perquè no se’ls pugui indultar. 

Imagino, estimats Jutges Mags, que tot això ha de resultar molt desagradable, perquè tant els patges de la Fiscalia com vostès mateixos apliquen la llei de forma tècnica, professional, desapassionada i equànime. És el que no entenen els que intenten pressionar-los. 

Jo mateix, si considerés que vostès fossin vulnerables a requeriments de particulars, els enviaria una carta. La meva carta als Jutges Mags:

“El primer que han de saber és que aquest any, com a patriota, tampoc m’he portat gaire bé. Vull dir que, sense ser independentista, no encerto en allò de sentir-me espanyol, vaja. Dit això, i vivint a Catalunya, és natural que tingui el meu criteri personal sobre els polítics. Això sí, aquí només per opinar un rep crítiques duríssimes dels seus, dels altres i dels de més enllà. 

Anem a pams. De vegades imagino que el factor humà juga també en les decisions de la piràmide judicial, quan alguns jutges diuen que “el cop d’Estat se salda amb vencedors i vençuts”, quan qualifiquen de “nazis” els líders independentistes. Això no ajuda en absolut, per cert, els jutges que exerceixen a Catalunya.

Notícies relacionades

Testosterona antiprocés

Dia irrellevant

Mirin, un servidor no és un querubí, pentino canes i he viscut el procés amb l’angoixa dels qui vaticinàvem el fiasco en el qual ens trobem. El procés ha dividit els catalans i, a sobre, no ha aconseguit cap dels seus objectius.

Si existeix el factor humà en els jutges i fiscals, oblidin-se vostès de la mentalitat imperial d’una Espanya buida o de les tribunes de Madrid, i recalin al món real. No caiguin vostès en fomentar el que proscriuen. No apel·lo a sentiments. Els invoco a no fer exhibicionismes patriòtics ni gestualitats doctrinàries. Si al seu patriotisme li instil·len vapors d’astúcia, no cauran en sentències populistes ni testiculars. No pensin en l’aprovació dels seus, sinó en el millor per al país. L’independentisme passa pels seus pitjors moments. Alguns sobiranistes desitgen secretament sentències dures, perquè el conflicte pervisqui. La gent amb dos dits de front no volem ni escarnis ni humiliacions. No volem més carbó.