Les altres històries del Pròxim Orient

La informaciósobre conflictes desestabilitzadors, governs repressius, primaveres frustrades, terror, caos i la pitjor crisi de refugiats solen ser els titulars de les notícies que arriben del Pròxim Orient, però aquests no mostren totes les històries ni és la imatge completad’una regió en contínua evolució.

Hi ha tendències econòmiques –com la revolució tecnològica– i socials –com la cultura innovadora–, que s’han posat en marxa,són positives i contraresten la fatalitati el pessimisme.

Entre els factors de recuperació econòmica i revitalització regional hi hael paper inclusiu de la tecnologia, l’esperit empresarial i l’impuls del sector privatamb una narrativa alternativaque crea noves indústries i, en conseqüència, nous llocs de treball, i que pot diversificar les economies de la regió, allunyant-la d’apostar només per la producció d’hidrocarburs.

L’energia del futur del Pròxim Orientno serà el petroli, serà el seu capital humà. A la regió hi viuen 380 milions de persones, un 60% de les quals menors de 30 anys. Els joveshan de ser la prioritat. Són l’energia que, ben canalitzada, pot reconstruir la regió, alliberar-la del sectarisme i la injustícia. L’atur, sobretot l’atur juvenil, és un problema greu que augmentarà si no s’hi proporcionen alternatives.

La creació d’ocupació,especialment per a la població jove,és un desafiament i una prioritat. En els últims cinc anys, la població en edat laboral de la regió va augmentar en 50,2 milions. No obstant, només van trobar feina 25,4 milions de persones.

Els joves, universitaris, emprenedors i nadius digitals, estan interessatsen les energies renovables, la robòtica i les noves tecnologies. Convé convertir aquesta tendència en una norma mitjançant la creació d’un entorn que promou i fomenta l’esperit empresarial, millora l’educació i aposta per la innovació iun creixement inclusiu. La tecnologia educativa és necessària per proporcionar el salt. L’ecosistema ha de ser propici per a la captació de talent i ajudar a produir una generació de creadors d’ocupació en lloc desol·licitants de treball. Per tant, fa falta una acció seriosa per crear economies inclusives i ocupació juvenil, i els governs han d’ajudar a fundar noves empreses,alliberar el camí per al sector privati redirigir la inversió pública cap a elements intangibles, com l’educació, la investigació i el desenvolupament.

També existeixenhistòries de coratge i ambicióprotagonitzades per dones empresàries. Iniciatives innovadores, amb gran impacte en la seva comunitat i que estan canviant mentalitats. Hi ha una tendència ascendent, amb participació del 22%, però lluny encara de la mitjana mundial del 33%. La participació de les dones en l’economia augmenta la classe mitjana i redueix les desigualtats.

Un dels aspectes més notables ésl’auge de les ‘start-ups’ amb una alta taxa de creixement. El món àrab no serà Silicon Valley, però està en un moment prometedor. Es multipliquen les iniciatives, els Business Angels. Creix espectacularment el comerç electrònic iles grans empreses internacionalscomencen a apostar per aquesta regió. El nombre de fons de capital de risc s’ha duplicat. Les universitats estan construint acceleradores i incubadores per impulsar ‘start-ups’ lideradesper joves universitaris. Es noten els vents de canvi des de Casablanca, Tunísia, el Caire, Amman, Beirut, Dubai i Riad.

Notícies relacionades

Illa, malgrat Sánchez

Ciutats sostenibles: no són utòpiques

Aquests joves graduats sónaprenents coneixedors, adaptables i treballadors. Són empresaris digitals, agents de canvi pacífic i positiu i portadors dels nous valors de la regió àrab: el treball dur, l’obertura i l’aprenentatge. La bretxa de finançament per a les pimes a la regió és significativa: es necessiten 280.000 milions de dòlars. Les pimes representen el 75% dels llocs de treball a la regió, però només reben el 8% dels préstecs. Apoderar aquesta generació, invertint en les seves noves empreses, és el millor ús constructiu de la seva energia.

La innovació ésuna qüestió de supervivènciaper a les societats i els països, i el talent, la matèria primera de l’economia, s’estén per la regió. El canvi constructiu pot provenir de la inversió en la innovació i en l’esperit empresarial enuna revolució econòmicaque beneficiarà tothom. Des de l’exterior hi ha molta confusió i sensació de caos en aquesta regió. De vegades, el caos pot ser l’amic de l’emprenedor, i l’esperit empresarial consisteix a alterar l’statu quo.