28 maig 2020

Anar al contingut

Editorial

Extraescolars: una bretxa social més

Els ajuntaments intenten pal·liar els dèficits en les famílies més necessitades i amb ingressos reduïts

Extraescolars: una bretxa social més

JORDI COTRINA

Tradicionalment, les activitats extraescolars han sigut fruit de la voluntat dels pares –a través de les AMPES o de centres privats que ofereixen els seus serveis– de procurar per als seus fills una educació suplementària a la rebuda a l’escola, tant pel que es refereix a una intensificació de les matèries lectives (els idiomes, per exemple) com pel que incumbeix a altres exercicis, preferentment els esportius. Subsisteix en aquesta idea una doble intencionalitat: ocupar el temps lliure entre l’escola i la llar, i facilitar un ensenyament més intensiu, que no tots els ciutadans poden permetre’s.

D’aquesta manera, sorgeixen a més altres circumstàncies, com ara la pràctica ampliació de l’horari escolar a través de les extraescolars, l’augment de famílies que no poden permetre’s més despeses i la necessària i imprescindible conciliació familiar i laboral, i més en temps de llocs de treball precaris. Els ajuntaments intenten pal·liar els dèficits, primer a la franja de població més necessitada i després en les famílies amb ingressos reduïts (mileuristes), perquè la bretxa social no augmenti.

Tot i així, la discriminació perviu. A més, com a societat, convindria plantejar-se fins a quin punt s’està formant una generació amb un excés d’activitats no reglades, un tema que segons els experts incideix negativament en el procés de maduració dels alumnes, creant innecessàriament un estrès per acumulació de responsabilitats.