Ponts en el Parlament

El PSC ha sabut desbloquejar, i ERC ha trobat la sortida de l’encallador. Política sense complexos.

Aquest dimarts ERC s’ha alliberat del jou convergent que la tenallava des de 1980. Llavors, en el primer discurs d’investidura de Pujol, ERC ja va demanar la reforma de l’Estatut. Tot i que costi creure-ho, Pujol va respondre que sí, que iniciaria la reforma aquella mateixa legislatura. En aquell moment va començar una llarguíssima sessió de toreig de Convergència a ERC, que ha durat fins aquesta setmana. El que ningú podia sospitar és que ERC acabaria trencant les amarres per a, sense reconèixer-ho, posicionar-se com a moderat i retratar la postconvergència com a radical. Per cert, si l’ANC ho té tot tan clar, no s’entén per què els líders independentistes no la conviden a presentar-se a les eleccions. I Graupera a Oslo durant la setmana més propícia per donar-se a conèixer.

Entre tant postureig i ganivetada 'indepe' en el Parlament, hi va haver una intervenció amb vocació de servir per treure la política catalana del bloqueig en el qual es troba. Un discurs que fins i tot podria generar una certa crisi de fe en algun independentista. Va ser la intervenció d’Eva Granados.

En primer lloc, la portaveu del PSC es va referir a la hipocresia del Govern de la Generalitat, recordant-los que el mateix Torra havia qualificat la seva actual proposta d’un referèndum pactat com una cosa tan inviable com l’esotèrica "llegenda del peix Nicolau". Vaja, que els partits independentistes tenen com a principal proposta política un referèndum que no veuen possible.  

Després va assenyalar les semblances de l’independentisme amb el 'brexit'. En els dos casos, els seus impulsors han treballat des de la seva joventut per la secessió, i venen el seu somni amb un benefici econòmic tan fabulós com fals. Els 16.000 milions són, per càpita, set vegades més que la promesa dels 350 milions de lliures que anaven pintats al 'bus' del 'brexit'. El cap de campanya del 'brexit' ha reconegut que, sense aquesta mentida , hagués perdut el referèndum. 

La diputada va recordar que tots els referèndums d’independència han sigut "armes de divisió massiva".  A més, com asseguren els sindicats britànics, al final els més perjudicats acaben sent els treballadors.

Mentre l’independentisme està lluitant i discutint sobre qui és més traïdor, la diputada va dir que el seu objectiu és el d’"integrar-nos cada vegada més a Espanya i Europa", articulant opcions que resultin inapel·lables per als partits constitucionalistes i que, a més, puguin atraure independentistes amb ganes que Catalunya avanci. Hem presenciat com han votat el mateix dues formacions diferents i distants com són el PSC i ERC a la taula del Parlament. Menys tabús i més política. Menys dinamita i més ponts.