Anar al contingut

ANÀLISI

Glovo i els riscos del treball en plataformes

Ignasi Beltran de Heredia Ruiz

Correm el risc que es produeixi una generalitzada 'uberització' del nostre teixit econòmic i productiu

La qualificació jurídica del treball en plataformes digitals és una qüestió controvertida. Es discuteix si són treballadors per compte d’altri o treballadors autònoms o si la normativa ha de recollir una nova figura intermèdia: treballadors independents.

En els primers casos resolts judicialment al nostre país en la instància (casos Deliveroo i Take Eat Easy), s’havia mantingut un posicionament uniforme, qualificant la relació com a laboral, criteri coincident amb les actes de la Inspecció de Treball Seguretat Social (casos UberDeliverooJoyners Glovo).

No obstant, la sentència del 9 de setembre del Jutjat Social núm. 39 de Madrid ha «trencat» aquesta unanimitat al negar, de forma controvertida, l’existència d’un treball subordinat d’un repartidor de Glovo.

A propòsit d’aquest cas i a l’espera de noves reaccions judicials, permetin-me que, sense negar els avantatges i oportunitats de l’economia digital, comparteixi algunes reflexions sobre l’encaix del model contractual de moltes d’aquestes plataformes.

Primera: aquestes iniciatives empresarials, que operen en mercats tradicionals, difícilment subsistirien si haguessin d’assumir les mateixes càrregues socials que els seus competidors no digitals. En conseqüència, seguint un procés d’assaig-error, progressivament s’estan revestint d’una sofisticada enginyeria jurídica per provar d’eludir (fictíciament) la laboralitat (i els costos associats).

Des d’aquest punt de vista, s’explica que deliberadament persegueixin el «desmantellament» del programa de prestació prototípicament laboral, de manera que les seves notes característiques apareguin de la forma més líquida i irreconeixible possible. I, amb aquest propòsit, tot val (i es va aguditzant a cop de sentència o acta d’inspecció, o les dues coses alhora).

Segona: el treball en aquestes plataformes és acusadament precari. I tercera: els elements característics del treball per compte d’altri són modulars modulables en funció de les circumstàncies del cas. És cert que, en casos similars, això pot precipitar certa disparitat interpretativa en els tribunals. No obstant, lluny d’evidenciar una carència, això s’ha de valorar positivament, perquè permet la seva adaptació a múltiples i heterogenis casos. I en aquest cas concret, sobretot, posa de manifest la seva plena vigència i, per tant, que no és necessari crear noves figures contractuals intermèdies (el que no treu que, amb una lògica d’anticipació, sigui convenient modernitzar certs aspectes del règim jurídic ordinari).

En canvi, si s’admetés, judicialment o legalment, que la prestació de serveis en aquest entorn digital debilita ‘per se’ els elements característics del treball subordinat —justificant un estatut laboral devaluat—, correm el risc que es produeixi una generalitzada 'uberització' del nostre teixit econòmic i productiu, amb efectes clarament devastadors per al nostre benestar individual i col·lectiu.

Així doncs, hem de prendre plena consciència de les greus amenaces que hi ha en potència. En aquest debat ens estem jugant molt.

0 Comentaris
cargando