Anar al contingut

Al contraatac

¿Taverna o Parlament?

¿Taverna o Parlament?

Cristina Pardo

El nivell general és cada vegada més desmoralitzador i s'abusa massa de la facècia. Ja no hi ha sessions assossegades, saberudes o, fins i tot, tedioses. Ara, funciona tot a cop de sobresalt.

El Parlament s’està convertint en un lloc d’allò més estrafolari. Quan no agafem la vicepresidenta jugant al Candy Crush, un diputat treu una impressora, una bandera o una samarreta. Quan un no crida a un altre “carallot”, un altre etziba un “sabràs el que és bo” o l’altra deixa anar un “que es fotin”. En el millor dels casos, alguns diputats són expulsats de la tribuna. Aquesta manera tavernària d’afrontar els debats parlamentaris no és exclusiva de cap partit. Generalment, els minoritaris utilitzen tota mena de parafernàlia per aconseguir 20 segons de Telenotícies.

No obstant, crec que el nivell general és cada vegada més desmoralitzador i que s’abusa massa de la facècia. Ja no hi ha sessions assossegades, saberudes o, fins i tot, tedioses. Ara, funciona tot a cop de sobresalt. Aquest dimarts s’ha viscut un episodi que, segons la meva opinió, no és digne del Congrés, la casa de tots. Compareixia en la comissió d’investigació del PP Álvarez-Cascos, exsecretari general del partit i exministre de Foment. Gabriel Rufián, en ple interrogatori, ha dit “palmera” de Cascos a la vicepresidenta de la Comissió. Beatriz Escudero s’ha queixat i en un moment donat, ha dit al diputat d’ERC: "No em piquis l’ullet, imbècil"

Rufián és un provocador, a més de ser el primer polític que ha convertit els seus discursos en una rastellera de tuits. És molt efectista, però també esgotador. Acabes per no prendre’t del tot seriosament aquest ‘trolejar’ permanent que exerceix Rufián. Jo comprenc que pugui treure de polleguera el seu interlocutor. De fet, probablement és el que ell busca. No obstant, tampoc sembla gaire recomanable posar-se a la seva altura i actuar de la mateixa forma. Que el diputat d’ERC digui palmera a una del PP i ella li contesti titllant-lo d’imbècil és un fet lamentable. Pot ser que sigui un dels exemples més grans de sinceritat política; per veure-hi el costat bo, esclar. Perquè segurament els diputats del PP en aquesta comissió actuen com a palmers i és més que probable que l’opinió que ells tenen de Rufián s’ajusti a la definició d’Escudero.

Però, home, convindria mantenir el tipus i donar exemple. I si no, que se citin al carrer. Perquè, de la sessió d’avui, això és el que quedarà. Per si hi ha algú a qui li interessi, ja que sembla que els que van demanar aquesta comissió buscaven una altra cosa, Cascos ha negat qualsevol irregularitat en el PP i ha definit com a “irreprotxable” el comportament dels extresorers. Si els portaveus s’estudiessin abans els casos en lloc de buscar el seu lluïment personal, potser podrien haver-lo tret d’allà. A ell i als altres. Perquè si no, és com si ens tractessin tots, efectivament, com a imbècils.