Empresa i conciliació és també una qüestió de pràctiques

És procedent que el Govern es comprometi a fomentar laconciliació de la vida laboral, familiar i personal.conciliacióPer tant, també ho és que decideiximultar les empreses que la impedeixinmultar les empresesde forma directa o indirecta. Lamentablement, es queda curt si el que es pretén ésuna transformació profunda. La conciliació ha d’anar de la mà de lacorresponsabilitat, que no és el mateix.

Canvi en les pràctiques socials i quotidianes

En alguns països que ens porten la davantera en polítiques d’igualtat s’ha demostrat al llarg dels anys que, una vegada més,el sistematendeix a reproduir-se i busca les seves dreceres per tornar a aquesta‘homeòstasi desigual’ entre homes i donesque no canvia les estructures profundes. Les mesures de conciliació encoratjades pel Govern i implementades per les empreses han d’anar acompanyades d’uncanvi en les pràctiques socials i quotidianes. Analitzar que, en vista d’una baixa per maternitat intransferible entre dones i homes pel mateix període de temps porta a usos d’aquell temps diferents segons el sexe, ens ha de fer qüestionar queestà fallant alguna cosa. Les dades mostren que, en aquests períodes als països que l’han assajat,les mareses cuiden majoritàriament dels seus fills i filles i de la vida domèstica, iels homestendeixen a fer ús d’aquest espai conceptualment com si fossin‘vacances’, substituint sovint la cura per activitats de lleure propi, per exemple. O com quan l’empresa permet elteletreball: les dones utilitzen aquests espais, a més del treball professional, per afegir lacàrrega domèstica i de criançaal seu horari laboral sobrecarregat, amb aquest rol que continua sent majoritàriament nostre. Aquests exemples són el resultat del seguiment i l’avaluació d’aquest tipus de mesures. ¿Això vol dir que no són adequades o que es queden curtes? En la meva opinió, es queden curtes. La clau està en lacorresponsabilitat i l’ús dels temps.

Notícies relacionades

El complicat puzle de la conciliació en vacances

Defensa vol posar guarderies a les casernes

Concebre la conciliació en abstracte sense tenir en compte la perspectiva de gènere reprodueix els rols i les pràctiques que estem intentant transformar. Més incentiusa la conciliació, si només s’hi acullen les dones o són les dones les úniques que interpreten aquestes mesures per facilitar la cura de les persones,fins i tot poden ser contraproduentsper a elles en el desenvolupament de les seves carreres professionals. De fet, algunes de les mesures d’aparent “flexibilització” per facilitar la conciliació –com lesjornades reduïdes, entre d’altres–, al ser adoptades majoritàriament per dones,han contribuït a la precarització de laboralprecarització de laboralde moltes d’elles i a lareducció de la seva autonomia econòmica.

Mesures encaminades a incentivar a les empreses a conèixer i estimular l’ús equitatiu i corresponsable dels tempsús equitatiu i corresponsable(familiar, personal i laboral) dels seus treballadors i treballadores seria avançar un pas més en equitat. D’altra banda, ¿l’Estat també hauria d’exercir aquesta corresponsabilitat en la conciliació i en concret en les cures?