Valls i Villarejistan

Manuel Valls té un relat. Pot agradar més o menys. Fins i tot potdespertar granelladessentir-lo declarar-se d’esquerres quan la seva gestió política a França, especialment enimmigració, va estar regida pel  conservadorismemenys contemplatiu. Ve de perdre, però també de guanyar molt més del que han somiat els que el critiquen, i disposa d’armament sobrat per a la batalla: undiscurs coherent, unaprofessionalitata què estem molt poc acostumats (dramàtica anomalia) i un carregament il·limitat de dards que reparteix a tort i a dret amb una elegància que també fa d’ell una‘rara avis’.

Barrejat, però no agitat

Davant alguns dels seus adversaris, ellno “fa” república, ellha servit a la república. D’aquest gran contenidor en què s’ha convertit elllegatdelMaragallalcalde, ell es queda amb lail·lusió... i labona gestió(dard aAda Colau). Sens dubte és elcandidat de les elits, però es recolzarà sobre la desil·lusió generada per aquells que van creure haver guanyat Barcelona. Sap molt bé com girar la truita. Presentar-se sota lamarca de Ciutadansli hauria tancat les portes dels sectors méscatalanistes, així que crea unaplataforma personalista, fa emblema de la història familiar i, de passada, aprofita per criticar lapartitocràcia. Una mica d’aquí, una mica d’allà, barrejat, però no agitat.

Notícies relacionades

El jutge ordena investigar si hi ha relació entre Villarejo i Moncloa.com

Valls es llança a buscar l'alcaldia de Barcelona amb un discurs conciliador

Però, per sobre de tot,Valls és una novetat.Una rutilant novetat en un aparador on, al seu costat, tots els contrincants semblen una mica atrotinats. És el que té haver viscut perillosament. ¿Possibilitats de guanyar? Tantes com de clavar-se la patacada de l’any (amb l’agreujant que les rialles malèfiques recorreran Europa). Però almenysla batalla promet. I afegeix una dosi demoderacióal debat que s’agraeix.

Moderació que sembla haver perdut el seu sociAlbert Rivera, embrancat a avançar elPPper la . A Villarejistan estan contents. En aquest país subterrani i humit s’hi viu millor i es fan millors negocis quan el sensacionalisme, el simplisme i la caça de l’adversari s’imposen al debat polític.