Llibres deserts

Hi ha una pregunta molt vella que encara continua fent-se malgrat haver passat radicalment de moda. Abans es formulava més, sobretot en els qüestionaris tipus Proust que tant els agradava fer a alguns periodistes. Consta només de vuit paraules i s’expressa així: ¿Quin llibre s’emportaria a una illa deserta?

La gent sol respondre 'El Quixot’, 'Hamlet’, la Bíblia, els poemes de Whitman o qualsevol llibre que particularment els entusiasmi. Fins i tot he arribat a llegir respostes atrevides en què l’entrevistat proposava, sense el més mínim indici de vergonya, emportar-se un llibre que ell mateix havia escrit. La idea que una illa és un lloc avorrit en què un necessita entretenir-se justifica, per a tota aquesta gent, emportar-se un bon llibre que els ajudi a suportar les incomptables hores sobre la sorra. Però les illes no són llocs avorrits. De fet, hi ha llibres infinitament més avorrits que les illes, per això proposo que, a partir d’ara, es reformuli la pregunta i passi a quedar així: ¿Quina illa s’emportaria a un llibre desert?

Perquè, efectivament, hi ha llibres tan deserts que necessiten de forma urgent una bona illa a l’interior per millorar-los. Si un es passeja una tarda per les llibreries, trobarà, col·locats sobre una taula allargada, novel·les i assajos tan deserts que no estaria malament que algú hi col·loqués palmeres, aigües transparents, roques punxegudes i una desena de núvols blancs.

I vostè, ¿quina illa s’emportaria a un llibre desert? Pensi-s'ho bé. ¿Quin és l’últim que ha llegit al qual li falta l’alegria dels cocoters o una bona tempesta que arrossegui fins a la costa fragments de vaixells enfonsats i fins i tot el cos sense vida d’un mariner amb fotografies xopes de la seva nòvia a la butxaca?

Textos despoblats

Deixem de considerar les illes com llocs inhòspits als quals s’ha de portar distracció i comencem a veure certs llibres com textos despoblats. ¿No és potser l’illa Siroktabe, a Indonèsia, molt més amena que les insuportables pàgines de milers d’escriptors? ¿No són els seus animals salvatges, els seus esculls i els seus peixos taronges de boca gegant més emocionants que la pedant narrativa d’alguns autors?

Notícies relacionades

Naturgy: no tots els fons són iguals

La immoralitat d’EH Bildu

Sisplau, que a partir d’ara cap periodista torni a formular aquesta pregunta, perquè les aigües transparents mereixen ser respectades. I vostès, escriptors avorrits, deixin d’incloure-hi anodines descripcions i col·loquin-hi palmeres per evitar que al llegir-los un se senti un primíssim nàufrag a punt de morir.