Dues actituds irreconciliables a l'ONU

La institucions internacionals creades fa set dècades estan molt erosionades, però això no les converteix en inútils o inservibles. Certament, les Nacions Unides és potser la que més pateix les xacres del temps i dels embats de la geopolítica. Tot i així, el seu paper en la diplomàcia internacional és necessari perquè, tot i que els hi pesi a alguns o es neguin a reconèixer-ho, vivim en un món multilateral i interdependent. La 73a Assemblea General de l’ONU ha mostrat ja el mateix dia de la seva obertura dues actituds inconciliables. Una d’aquestes actituds hauria sigut impensable en el moment de la fundació de l’organisme, la dels EUA de Donald Trump, abocats voluntàriament a l’aïllacionisme i entossudits en la destrucció de tot el que ha servit i serveix per resoldre o esmorteir conflictes. L’altra posició, la del president francès Emmanuel Macron, remet als principis en què es basa l’organització, que no són d’altres que la defensa del multilateralisme en el marc dels drets humans.

El menyspreu de Trump per la cooperació sumat a la retirada o la no-adhesió dels EUA a instàncies internacionals i a pactes assolits pel seu propi país com és el que havia recordat amb l’Iranno el fan ni millor ni més gran. El complicat món en què ens ha tocat viure reclama més interrelació. Per aconseguir-ho, s’han de reformar les instàncies internacionals partint dels principis que estan en la seva gènesi en comptes de treure el buldòzer destructiu.