Els fets

Ens passem els dies parlant del relat i les seves múltiples possibilitats, potser ha arribat el moment de reivindicar els fets: el que ha passat, convingui o no als nostres interessos. El relat, i la seva la construcció i interpretació, només té sentit en absència de fets. Construir un relat polític sense cap fet que el sostingui és fabricar una mentida, sostenir aquesta mentida en el temps constitueix una manera sofisticada de pervertir la política.

Fa tot just una setmana, el ministre d’Afers Exteriors, Josep Borrell, afirmava que les 400 bombes làser que el Govern ha acabat venent a l’Aràbia Saudita, són d’alta precisió i, per tant, "no s’equivocaran” matant iemenites. Els fets diuen el contrari: més de 6.000 civils morts. Més de 50.000 persones ferides. Amnistia Internacional ha fet informes concloents sobre la destrucció de vides innocents al Iemen. Les bombes no entenen de discriminació positiva, s’utilitzen en hospitals, escoles i mercats, i no hi ha precisió capaç d’evitar-ho. Construir un relat que s’entossudeixi a convèncer-nos de l’existència de guerres ‘light’, en què es respecten els drets humans, en què només moren els dolents, és, si més no, irresponsable.

Notícies relacionades

Testosterona antiprocés

Dia irrellevant

Els fets en ocasions són tan demolidors, que alguns polítics es neguen a acceptar-los, tot i que hi hagi una sentència que els provi. És el cas de l’expresident José María Aznar. En la comissió d’investigació que ha protagonitzat aquesta setmana, ha tornat a negar que al PP hi hagi hagut cap caixa B, i va desafiar a demostrar-ho qui ho mantingui. Una sentència confirma l’existència d’aquesta estructura financera i comptable paral·lela a l’oficial, existent almenys des de 1989. No hi ha relat per a tant descrèdit.

A Catalunya, el relat s’ha convertit en el 'modus vivendi' d’alguns polítics, als quals se’ls ha de reconèixer la seva habilitat creativa. Són capaços de reinventar la mateixa mentida mil vegades, de teixir infinitat de microrelats per nodrir el relat principal. L’expresident Puigdemont deia a començaments de setmana que Catalunya era ara més independent que fa un any. La insostenible afirmació constitueix la sofisticació màxima d’un relat cada vegada més polièdric. Arquitectura del relat en estat pur.