La batalla de Barcelona

El secret de domini públic ja no és tal: dimarts que ve, l’exprimer ministre francèsManuel Vallspresentarà de manera formal al CCCB la plataforma electoralplataforma electoralamb què aspira a convertir-se en alcalde de . Malgrat que se’l va relacionar amb Ciutadans, i a falta que es concretin els detalls, les informacions indiquen que la plataforma de Vallsno portarà les sigles de cap partit  i que pretén presentar-se com una candidatura quesuperi la confrontació identitàriaa què la situació política aCatalunyasemblava haver abocat les eleccions municipals. 

Amb la confirmació que Valls serà de la partida, ja són tres els alcaldables confirmats: l’exprimer ministre francès, l’alcaldessaAda Colaui Ernest Maragall, que lideraràERCen lloc d’Alfred Bosch. PelPSCtot indica que seràJaume Collboniel candidat, mentre que elPDECatoficialment presentaràNeus Munté, tot i que des de BèlgicaCarles Puigdemontno oculta que prefeririaFerran Mascarell. Noms tots de pes, que dibuixen un panorama inusitadament maragallià (el principal assessor de Valls és el que fos cap de gabinet dePasqual Maragall,Colau ha reivindicat l’alcalde olímpic, Ernest Maragall i Mascarell van ser col·laboradors estrets...) i que donen fe que la batalla de Barcelona és crucial en l’actual conjuntura política.

Barcelona es juga molt en aquestes eleccions com per permetre’s el luxe que lacrisi política catalanaacapari l’atenció dels candidats a l’alcaldia. Per a l’independentisme, instal·lar-se en l’altre costat de la plaça de Sant Jaume significaria augmentar exponencialment la potència del seu pols institucional amb l’Estat, amb un altaveu fenomenal com és el de l’ajuntament. Pel mateix motiu, els partits oposats al secessionisme aspiren a impedir-l’hi. Però Barcelona ja ha patit aquesta legislatura turbulències vinculades a la crisi política (la ruptura del pacte de govern de Colau amb el PSCpacte de governColauPSC, el bloqueig deltramvia), i no es mereix que assumptes vitals per a la ciutat (des de la gestió delturismefins a la degradació delRaval, passant per la problemàtica de lavivenda) quedin sepultats en el debat electoral per una contesa purament identitària. Que Pasqual Maragall sigui la referència de tantes candidatures suposa, en aquest sentit, un inici de campanya esperançador.