Anar al contingut

Editorial

La batalla de Barcelona

La ciutat no pot permetre's una campanya només en clau identitària que sepulti assumptes vitals per al seu futur

La batalla de Barcelona

El secret de domini públic ja no és tal: dimarts que ve, l’exprimer ministre francès Manuel Valls presentarà de manera formal al CCCB la plataforma electoral amb què aspira a convertir-se en alcalde de . Malgrat que se’l va relacionar amb Ciutadans, i a falta que es concretin els detalls, les informacions indiquen que la plataforma de Valls no portarà les sigles de cap partit  i que pretén presentar-se com una candidatura que superi la confrontació identitària a què la situació política a Catalunya semblava haver abocat les eleccions municipals. 

Amb la confirmació que Valls serà de la partida, ja són tres els alcaldables confirmats: l’exprimer ministre francès, l’alcaldessa Ada ColauErnest Maragall, que liderarà ERC en lloc d’Alfred Bosch. Pel PSC tot indica que serà Jaume Collboni el candidat, mentre que el PDECat oficialment presentarà Neus Munté, tot i que des de Bèlgica Carles Puigdemont no oculta que preferiria Ferran Mascarell. Noms tots de pes, que dibuixen un panorama inusitadament maragallià (el principal assessor de Valls és el que fos cap de gabinet de Pasqual Maragall, Colau ha reivindicat l’alcalde olímpic, Ernest Maragall i Mascarell van ser col·laboradors estrets...) i que donen fe que la batalla de Barcelona és crucial en l’actual conjuntura política.

Entretots

Publica una carta del lector

Escribe un post para publicar en la edición impresa y en la web

Barcelona es juga molt en aquestes eleccions com per permetre’s el luxe que la crisi política catalana acapari l’atenció dels candidats a l’alcaldia. Per a l’independentisme, instal·lar-se en l’altre costat de la plaça de Sant Jaume significaria augmentar exponencialment la potència del seu pols institucional amb l’Estat, amb un altaveu fenomenal com és el de l’ajuntament. Pel mateix motiu, els partits oposats al secessionisme aspiren a impedir-l’hi. Però Barcelona ja ha patit aquesta legislatura turbulències vinculades a la crisi política (la ruptura del pacte de govern de Colau amb el PSC, el bloqueig del tramvia), i no es mereix que assumptes vitals per a la ciutat (des de la gestió del turisme fins a la degradació del Raval, passant per la problemàtica de la vivenda) quedin sepultats en el debat electoral per una contesa purament identitària. Que Pasqual Maragall sigui la referència de tantes candidatures suposa, en aquest sentit, un inici de campanya esperançador.