Botiga emblemàtica
Elegia per a un croissant
La pastisseria Brunells, al carrer de Princesa -cantonada amb Montcada- de Barcelona, ¿¿s'ha afegit a la plaga dels comerços de tota la vida que han hagut de tancar.
El croissant de la Pastisseria Canal s’elabora amb mantega i farina franceses ’top’.
Ha passat aquest estiu, sense fer soroll. Se’n van anar de vacances i ja no han tornat a obrir. La pastisseria Brunells, al carrer de Princesa –cantonada amb Montcada– de Barcelona, s’ha afegit a la plaga dels comerços de tota la vida que han hagut de tancar. La història es repeteix amb poques variacions: un contracte de lloguer que caducava l’any que ve, un mestre pastisser que es jubilava i, sobretot, les dificultats per mantenir un nivell de qualitat i preu en un barri –el Born– que va perdent la seva personalitat per la pressió del turisme.
La pastisseria Brunells estava al carrer de Princesa des del 1852, primer com a fleca i des de principis del segle XX com a obrador de pastisseria tradicional. Hi haurà qui recordi el llarg aparador amb els vidres bisellats, on oferien les especialitats de la casa: les roques de Montserrat (merengue amb avellanes), els encenalls de San José (xocolata negra amb ametlles). Des de fa vuit anys jo hi anava a prendre el cafè, i ja ho trobo a faltar. Coincidia amb els veïns del barri i amb els treballadors del Museu Picasso. També amb alguns turistes, que s’entregaven als festivals dolços i feien fotos pintoresques.
Notícies relacionadesA mi m’agradaven els seus croissants. Els feien amb llard, com ha de ser. Durant una època hi va haver un debat intel·lectual que enfrontava els croissants de llard i els de mantega, a la francesa. Llavors va arribar una espècie invasora –els croissants precongelats– i va liquidar la disputa. En els últims temps, al voltant de Brunells hi havien obert diverses franquícies d’aquestes que cobren els croissants i altres pastes (precongelades) gairebé a preu de cost: amb la crisi la gent va anar perdent el paladar.
Les xifres diuen que aquest any havia baixat el turisme, però als carrers del barri no es notava. La sensació, en tot cas, és que ha baixat la qualitat del turisme, el seu poder adquisitiu. En gasten menys. Ara hi ha més comiats de solter; més crits de matinada als carrers; més locals per menjar sense pensar. Barcelona ja és una ganga.
