Al comptat

¿Hi haurà Pressupostos de la Generalitat?

Perquè hi hagi comptes a Catalunya, que n'hi hagi a nivell de l'Estat no és una condició imprescindible, però sí necessària

2
Es llegeix en minuts
undefined44277378 els vicepresidents dels governs catal  i espanyol pere arago180712153819

undefined44277378 els vicepresidents dels governs catal i espanyol pere arago180712153819 / La Moncloa

La Generalitat funciona amb la pròrroga dels Pressupostos  del 2017, després de quedar-se sense Govern per l’aplicació de l’article 155 de la Constitució. L’objectiu anunciat de l’Executiu català presidit per Quim Torra és aprovar uns comptes per a l’any que ve i evitar un altre exercicid’aturada d’iniciativa i inversió pública.

Però això depèn diversos factors. El primer, que el Govern de Pedro Sánchez aconsegueixi pactar uns Pressupostos de l’Estat per al 2019, expansius. No serà fàcil, atesos els complexos equilibris amb els que ha de torejar. Si satisfàUnits Podem oERC  pot desfermar les ires del PDECat –per exemple amb la pujada de l’IRPF a les rendes altes–. O del PNB. I això sense comptar el mullader dels màsters, els currículums i els doctorats.

Perquè hi hagi comptes a Catalunya, que n’hi hagi a nivell de l’Estat no és una condició imprescindible, però sí necessària, afirmen fonts del Govern. Sense més recursos, Madrid difícilment podrà facilitar que les autonomies els augmentin. I si s’aposta en ferm per uns Pressupostos catalans, el vicepresident i conseller d’Economia, Pere Aragonès, representant d’una ERC que es veu en l’actualitat des de Madrid com l’element moderat del conglomerat independentista, té davant de si també una àrdua tasca.

Si els sobiranistes segellen la pau per evitar eleccions hauran d’aconseguir, llavors, aliances per als comptes. No hi ha al Govern, o en una part d’aquest, gaires ganes de "perdre més temps del necessari" provant d’acontentar la CUP. La combinació ideal, comenten, seria una doble abstenció del PSC i dels Comuns. Seria una espècie de reedició 'light’ del tripartit, que una desautorització des de Waterloo podria dinamitar. Així de fràgil està l’entramat.

Notícies relacionades

Sembla que hi ha acostament almenys amb els socialistes. Entre l’Executiu català i el central hi ha sintonia en privat, malgrat les gesticulacions i escarafalls públics per apaivagar les respectives parròquies. De fet, les dues parts han pactat pràcticament el 100% de l’ordre del dia de la reunió de la comissió mixta d’assumptes econòmics i fiscals que se celebrarà el dia 25. 

És intenció del Govern reclamar en aquesta trobada 7.607 milions d’euros a l’Estat per diversos conceptes pendents. Al juliol, la quantitat exigida era de 6.000 milions. No sembla que hi hagi barreres o límits infranquejables en la negociació. Almenys en aparença. Amb més recursos seria possible que la Generalitat es posés a caminar de veritat. Però, ara com ara, les possibilitats que s’enquistin la gesticulació política i la inactivitat pública són elevades. I això suposaria noves pròrrogues pressupostàries, que són una manera de retallar o moderar la despesa sense que es noti, però una forma d’actuar més de gestoria que de govern.