Recordant l'extraordinari Josep Pla

Quan jo era jove, vaig tenir diverses ocasions de tractar amb l’escriptor Josep Pla. De tant en tant deixava l’Empordà i venia a Barcelona per parlar amb el seu editor, Josep Vergés, i fer una estona de tertúlia amb els qui col·laboràvem a la revista ‘Destino’.

Pla, escriptor incansable, defensava el valor de la continuïtat, tant l’empresarial com la periodística. Així es va construir una obra notable de formulació rotunda d’idees i opinions. Potser es podria dir que obria un camí contra l’elitisme.

Algunes de les seves sentències avui poden considerar-se arbitràries, però sempre impacten el lector d’avui. Com quan diu que el geni susceptible és, generalment, el mandrós. Ho deia, clar, un escriptor que no parava d’escriure.

Ja fa temps vaig subratllar en un llibre de Pla algunes frases o sentències que ara he trobat. Una diu: “Per arribar a escriure una cosa que tingui sentit, és necessari haver escrit moltíssim”. “La creació literària, com totes les coses d’aquest món, està molt afectada per la vitalitat de qui la duu a terme. És el mateix procés de la germinació vegetal en relació amb la terra”.

Josep Pla tenia com a casa una masia, i sortia per anar a donar voltes pel món, però les seves arrels apareixen en els seus escrits: ¿parla d’agricultura o potser de literatura –penso– quan diu que “les terres més aptes són les que tenen més greixos i més adobs i estan més ben regades”?

Notícies relacionades

Testosterona antiprocés

Dia irrellevant

És fàcil aplicar aquestes paraules a l’escriptura. I aquest consell em sembla que s’ha de tenir en compte: “Quan s’ha observat i pensat llargament un objecte, una història, escriviu ràpidament: totes les coses supèrflues i inútils queden eliminades totalment”.

La capacitat dialèctica de Josep Pla era notable. I la seva mirada –ajustant els ulls– era una expressió de malícia. Tenia, com a escriptor, un propòsit evident: donar testimoni de la seva època.