Anar al contingut

Retenció polèmica

¿Detenció per no comparèixer?

¿Detenció per no comparèixer?

Jordi Nieva Fenoll

Arrestos com el de Willy Toledo no tenen sentit, l'autoritat de la justícia se sustenta en la qualitat de les seves decisions, no en la duresa de les seves accions

Existeix un antic costum entre els jutges d’instrucció. Consisteix a ordenar sistemàticament la detenció d’una persona a la qual han cridat a la seva presència a declarar com a imputat, si no compareix. Així ho autoritza des del 1882 l’art. 487 de la llei d’enjudiciament criminal, tot i que prèviament a aquesta data es tractava del costum habitual de l’antic sistema inquisitiu, la denominació del qual ho deia tot sobre com funcionava. Kafka va escriure una gran novel·la inacabada – ‘El procés’– molt il·lustrativa sobre aquest sistema, que precisament s’inicia amb la detenció del protagonista per un motiu completament desconegut. Eren altres temps.

Prioritza la coherència amb els drets fonamentals

Però la llei només autoritza l’esmentada detenció, en absolut la imposa, per la qual cosa la decisió del jutge en aquest sentit depèn del seu criteri. I sent així, aquest criteri mai pot estar dominat per un ànim incomprensiblement punitiu o absurdament repressor, ja que la seva actuació es convertiria en un evident abús d’autoritat. Ben al contrari, el jutge ha d’interpretar les seves atribucions de manera coherent amb els drets fonamentals. En aquest cas el dret en perill és la llibertat de moviments, i per això qualsevol decisió que prengui haurà de ser al menys restrictiva possible de l’esmentat dret.

Cal recordar, a més, que l’imputat té dret a guardar silenci, per la qual cosa la seva compareixença, si exerceix aquest dret, només serveix per recordar-li la resta dels seus drets –si no en va ser informat abans–, però a efectes de la investigació no té cap finalitat. Si, a més, el delicte investigat és de poca gravetat i no existeix risc de fuga, la detenció no té cap sentit. Si, a part d’això, l’imputat ja ha designat advocat, la informació dels seus drets, tot i que necessària, no pot justificar en cap cas una privació de llibertat, ja que el reu està plenament assistit jurídicament. Utilitzant una mínima creativitat existeixen, com és obvi, prou mecanismes per informar dels seus drets i de la seva imputació una persona. Un d’aquests és que el faci la mateixa policia, com ha de fer en qualsevol detenció, però sense detenir-la.

Entretots

Publica una carta del lector

Escriu un post per publicar en l'edició impresa i a la web

En conseqüència, avui s’ha de superar l’antic costum de la immediata detenció derivada de la simple incompareixença si l’incomparegut està perfectament localitzat sense risc de fuga, amb més raó si el reu busca utilitzar la seva detenció amb finalitats propagandístiques, perquè això suposa fer-li el joc. No pateix l’autoritat de la justícia per aquesta lleu insubmissió, que pot ser perfectament interpretada com una voluntat implícita del reu d’acollir-se al seu dret de guardar silenci.

L’autoritat –en sentit propi– de la justícia se sustenta en la qualitat de les seves decisions, i no en la duresa de les seves accions. Es digui el reu Willy Toledo o sigui un polític independentista, o bé es tractés, al seu dia, de Ruiz-Mateos. És indiferent l’orientació ideològica. L’únic que importa són els drets fonamentals.

0 Comentaris
cargando