10 d’abr 2020

Anar al contingut

Una necessitat bàsica

Gana i seguretat alimentària

Gana i seguretat alimentària

Carme Borrell

Una alimentació suficient i de qualitat és necessària per mantenir una vida digna i saludable

L’‘Informe Global sobre Crisis Alimentàries 2018’ de les Nacions Unides ens mostra com el 2017, al voltant de 124 milions de persones de 51 països –xifra que augmenta l’11% respecte de l’any anterior– presenten alts nivells de desnutrició, és a dir, no poden consumir la quantitat i la qualitat d’aliments adequats i per tant no poden tenir una vida digna i saludable. Les pitjors crisis alimentàries del 2017 van tenir lloc al nord-est de Nigèria, Somàlia, el Iemen i el Sudan del Sud, on gairebé 32 milions de persones pateixen crisi alimentària greu i necessiten una assistència urgent. Els principals factors que provoquen aquestes crisis són els conflictes armats, les conseqüències del canvi climàtic i els desplaçaments que comporten, que juntament amb els brots de malalties infeccioses i l’accés limitat als serveis bàsics de salut, aigua potable i sanejament, han provocat una situació de desnutrició desoladora a molts països.

Projecte ‘Gana zero’ 

El segon Objectiu de Desenvolupament Sostenible per al 2030 de l’ONU és el de “Gana zero”, i l’organització assenyala que cal posar en marxa accions com promoure pràctiques agrícoles sostenibles a través del recolzament als petits agricultors i l’accés igualitari a la terra, la tecnologia i els mercats i el foment de la cooperació internacional per assegurar la inversió en les infraestructures i la tecnologia necessàries per millorar la productivitat agrícola. Però també s’ha d’anar a l’arrel dels altres factors que causen la gana i la desnutrició.

Tot i que als països de renda alta la situació és diferent, l’Enquesta de Salut de Barcelona ens indica encara avui que a la ciutat tenim persones no prou ben alimentades, o que no se’ls assegura tots els àpats bàsics diaris (8,6% de les llars). És un problema al qual es destinen molts recursos, però que ens obliga a persistir en la vigilància.

La seguretat alimentària al nostre medi

D’altra banda, la nostra societat té una elevada preocupació per les garanties i la seguretat dels aliments, així com per una justa distribució de les responsabilitats compartides en matèria de seguretat alimentària. En el nostre context, parlem de seguretat alimentària quan un aliment no suposa un risc per a la salut de la persona que el consumeix, és a dir, que no presenta cap perill que pugui causar una malaltia. Els principals responsables d’aquesta seguretat són els productors i comercialitzadors dels aliments, tot i que les administracions han de vetllar per aquesta seguretat i, per descomptat, per la ciutadania. La salut pública compta amb una àrea d’especialització molt important com és la protecció de la salut, que consisteix a avaluar i gestionar el risc de manera integral.

La desnutrició afecta una part important de la població al món, i als països que no la pateixen preocupa la seguretat dels aliments

Però des de l’Agència de Salut Pública de Barcelona, per anomenar una institució, ens agrada repetir que no es pot posar una persona inspectora darrere de cada comerç o al costat de cada restaurant, ja que seria un model insostenible i poc eficient. Per això són molt importants la divulgació, la informació i la sensibilització per fomentar l’autocontrol i les bones pràctiques, i també els programes preventius per afavorir la seguretat dels aliments que consumim. A més, la seguretat dels aliments ha pres un nou caire, i ha transcendit la simple innocuïtat dels productes que consumim. No n’hi ha prou amb limitar i comunicar els riscos, intensificar la higiene i abordar els perills. També estem incorporant nous requeriments vinculats a la sostenibilitat, els efectes econòmics i socials d’alguns models de producció, els criteris nutricionals i de qualitat, etcètera.

Entretots

Publica una carta del lector

Escriu un post per publicar a l'edició impresa i a la web

Sovint arriben nous productes, noves maneres de posar-los a disposició de la persona consumidora, i s’hi ha de donar resposta. Per això convé recordar que hi ha uns controls estrictes sobre la salubritat a tots els nivells; per exemple, de l’aigua de boca, però al mateix temps existeixen programes integrals per monitorar els contaminants en els aliments, i podem detectar incidències o disfuncions que resultaran en recomanacions o activaran pel que fa a mesures en una mercaderia concreta o un productor que no treballa prou bé.

Algunes recomanacions

Com ens recorda l’Agència de Seguritat Alimentària de Catalunya, per poder garantir aliments segurs, és necessari que existeixi una bona higiene al manipular-los, separant adequadament menjars cuits i crus, coent suficientment per sobre de 75 graus les carns i els ous cuinats, i refredant ràpidament tot aquell plat que vulguem conservar per més endavant. És allò que s’ha repetit tantes vegades: “netejar, separar, coure i refredar”, quatre normes per garantir la seguretat dels aliments que es preparen.

Finalment, es pot destacar que la gana i la desnutrició afecten una part important de la població d’alguns països del món, mentre que la seguretat dels aliments preocupa sobretot els països que no la pateixen. Dues realitats que afecten la salut de la població i han de ser abordades des de diferents perspectives.