A la frontera

Aquest any, el premi Trajectòria de la Setmana del Llibre en Català ha sigut concedit a un llibreter. En anteriors edicions, l’havien obtingut escriptors, traductors, periodistes, dibuixants... i cal anar fins al 1998 per trobar-ne un altre. Potser de vegades exagerem i tenim tendència a omplir d’adjectius laudatoris aquest treball de frontera –el que hi ha entre l’autor que escriu i el lector que llegeix–, però ho fem segurament perquè quedi constància del’abismal diferència que hi ha entre qui despatxa plàtans i qui ven novel·les. Amb tots els respectes per als fruiters, el plàtan, si està en condicions, es ven sol, vull dir que no necessita un pla d’atac del venedor per convèncer el comprador de la necessitat de comprar un plàtan i, molt menys, de comprar un determinat plàtan. En canvi,els llibres neden en una mar moguda, immensa magnitud de l’oceà, on són peixos que reclamen la presència del pescador, que en sap els noms i les virtuts.

Tot això ho dic perquè el premi Trajectòria que es donarà dijous vinent ha anat a parar aGuillem Terribas, de la Llibreria 22 de Girona, un personatge singular que, amb la constància de qui ven plàtans, ha sabut personificar la singularitat de qui ven llibres, és a dir, de qui penetra en la inquietud lectora del ciutadà i aconsella, parla i convenç. Un home fet a si mateix que ha sigut també, amb el seu aire cansat i de bona persona, un incansable agitador de la cultura.