Trump i el quart poder

"¡Quina història, quina fotuda història!". Això és el que exclama Dean Baquet, director del ‘New York Times’, el 17 de gener del 2016 mentre, amb un grup de periodistes, segueix incrèdul la retransmissió de la presa de possessió de Donald Trump com a president dels Estats Units.  Així ho reflecteix fidelment la sèrie documental ‘El cuarto poder’, que mostra magistralment el seguiment que el rotatiu novaiorquès fa del primer any de la presidència de Trump.

Al llarg de quatre episodis, la sèrie mostra el repte diari al qual s’enfronten els periodistes del NYT en el seguiment d’un president atípic, hiperactiu, que se salta totes les regles i convencions i que ha declarat la guerra a la premsa. Entre moltes altres reflexions, Baquet no pot evitar reconèixer que Trump convertirà la tasca del diari en "fascinant". Un altre reporter reflexiona que no es pot mirar aquesta presidència com si fos una presidència normal, quan es tracta d’una cosa absolutament excepcional.

I a situacions excepcionals, respostes excepcionals, com la decisió del NYT de publicar una tribuna d’opinió anònima d’”un alt càrrec de l’Administració”  en la qual denuncia el comportament més que inquietant del president i en el qual es reivindica com a "part de la resistència" dins de la Casa Blanca. El format triat pel diari és controvertit perquè tot i que l’ús de fonts anònimes és tan antic com el periodisme, només molt excepcionalment els han donat veu en una tribuna d’opinió. Però tenint en compte com treballen en el rotatiu novaiorquès, segur que neix d’una profunda reflexió sobre la missió i l’ètica del periodisme.

Només el departament editorial del 'New York Times' coneix la identitat d’aquest gola profunda que revela què passa a Wahington. És molt difícil predir les conseqüències que aquesta crisi tindrà en una Casa Blanca que de moment ha desfermat una autèntica caça de bruixes per desemmascarar "aquest covard perdedor", tal com l’ha anomenat la portaveu de Trump, Sarah Huckabee Sanders.

A molts ens encantaria saber qui és aquesta font anònima. Si forma part o no de l’ala oest. I saber si escriu a títol individual o en nom d’un col·lectiu.  Perquè la seva descripció de la situació que es viu diàriament a la Casa Blanca coincideix amb la que altres fonts han revelat al prestigiós periodista Bob Woodward i que es recullen en el llibre ‘Fear’ (Por) –a punt de sortir, però els extractes del qual són pura dinamitaBob Woodward – i amb el que va escriure fa uns mesos Michael Wolff  a ‘Fuego y furia’.Michael Wolff

Notícies relacionades

Plorar de pena

Les incògnites del 12M

Per això, amb la tempesta ja desencadenada i imparable, s’imposa més que mai que els periodistes continuïn fent la feina –de vegades fascinant, com diu Baquet, però moltes altres vegades desagraït– que tan bé retrata ‘El cuarto poder’. Que amb el màxim rigor, tot el temps necessari i totes les eines i fonts al seu abast continuïn desemmascarant un president la gestió del qual només fa que donar senyals reiterats d’alarma. Fins al final. Aquesta és al cap i a la fi la raó de ser del periodisme, més necessari que mai en l’era de la sobreinformació i desinformació.

I no serà fàcil. Les revelacions han desfermat la fúria d’un president que va agreujar la seva guerra contra la premsa. La bèstia és impredictible i a sobre està ferida. “Quina història, quina fotuda història”, amb un final encara per escriure. Tant de bo el bon periodisme li posi l’epíleg.